Patrimoni Natural

Tuson fa una distinció molt aguda entre monolingüisme militant i monolingüisme natural. El primer és el propi dels qui es desfan en lloances del bilingüisme aliè que els permet persistir en elmonolingüisme propi, “perquè estan convençuts que, de llengua, només n’hi ha una: la bona, la clara, la fàcil, la que és portadora de cultura, la internacional, la que té més parlants i la que et salvarà siet trobes en perill de mort”. El segon és el monolingüisme propi de la bona gent que viu a la seva ciutat en la llengua pròpia del país, que és usada tothora i arreu i que per això és invisible (coml’aigua del mar és invisible per als peixos), però que si es troba lluny de la seva ciutat monolingüe pararà l’orella, s’interessarà per la nova parla que l’envolta, mirarà d’aprendre-la i laincorporarà a la seva vida. Els primers són uns poca-soltes als quals algú (tot un Estat) els ha enverinat el cervell –no els convidéssiu pas a sopar! Els segons són gent normal, oberta i amable –“aquests síque els podeu convidar a sopar de tant en tant”.

"En el mundo hay cerca de 6.000 lenguas y 200 estados. Si alguien intenta establecer una ecuación entre unas y otros, tendrían que desaparecer 5.800lenguas. Algo que sería una auténtica catástrofe natural". El profesor de lingüística Jesús Tuson (Valencia, 1939) inicia así la explicación de Patrimoni natural. Elogi i defensa de la diversitatlingüística (Empúries), un ensayo donde defiende la preservación de los miles de lenguas que existen en la Tierra. A su juicio, otra cosa iría en contra de la propia especie.
"Este libro tiene unaintención conservacionista", continúa. "El panorama de lenguas en el mundo es algo natural. Detrás de cada una hay personas y pueblos que se comunican con el mismo derecho", apunta. Tuson defiende en esteensayo breve y divulgativo la igualdad intrínseca de todas las lenguas, tanto las que son habladas por una pequeña comunidad como las que comparten cientos de millones de personas.
Enemigo del...