pau filo 2013

Història de la filosofia
Sèrie 4

Escolliu UNA de les dues opcions (A o B).

OPCIÓ A
A ningú no se li acudiria pensar que la voluntat de la societat pugui ser que el poder legislatiu
tingui facultat per a destruir allò que hom havia previst que protegís, i per la qual cosa els homes
entraren en societat i se sotmeteren a uns legisladors designats per ells mateixos. Sempre que elslegisladors intentin d’arrabassar i de destruir la propietat del poble, o de reduir els homes a la condició d’esclaus sota un poder arbitrari, es posen en estat de guerra amb el poble, i aquest, a partir
d’aleshores, resta eximit de tota obediència i pot acollir-se al refugi comú que Déu ha ofert a tots
els homes contra la força i la violència. Sempre, doncs, que el poder legislatiu transgredeixiaquesta
norma fonamental de la societat, i, ja sigui per ambició, per por, per insensatesa o per corrupció,
intenti d’atribuir-se o de lliurar a mans d’un altre un poder absolut damunt les vides, les llibertats
i els béns del poble, haurà traït la confiança atorgada i haurà posat el poder que el poble li havia
concedit al servei d’objectius ben oposats, de tal manera que el poble recuperarà aquellpoder i
tindrà dret a recobrar la llibertat inicial, i, amb la designació d’un nou cos legislatiu (el que cregui
més convenient), procurar per la seva pròpia seguretat i protecció, ja que és amb aquest fi que els
homes són dins la societat.
John Locke, Segon tractat sobre el govern civil, capítol xix

1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i comhi apareixen relacionades.
[2 punts]

Districte Universitari de Catalunya

Proves d’Accés a la Universitat. Curs 2012-2013

2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en
el text les expressions següents:
[1 punt]

a) «poder legislatiu»
b) «estat de guerra»

3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text i les raons de John Lockeper a afirmar-la:
«Sempre, doncs, que el poder legislatiu transgredeixi aquesta norma fonamental […]
haurà posat el poder que el poble li havia concedit al servei d’objectius ben oposats, de
tal manera que el poble recuperarà aquell poder i tindrà dret a recobrar la llibertat inicial
[…]» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Locke que siguin
pertinents, encara que noapareguin explícitament en el text.)
[3 punts]

4. Compareu la concepció de Locke sobre què dóna legitimitat a un govern amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia
occidental.
[2 punts]

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Si cadascú pensés
que té dret a desobeir el govern sempre que creguique el govern no actua d’acord amb
les finalitats per a les quals es va establir, tothom trobaria sempre excuses per a desobeir,
i el govern seria feble i incapaç de proporcionar seguretat i estabilitat als ciutadans.»
Responeu d’una manera raonada.
[2 punts]

OPCIÓ B
Ara que sé que totes les coses que concebo clarament i distintament Déu pot fer que siguin tal
com jo les concebo, éssuficient poder concebre una cosa sense una altra de manera clara i distinta per
a tenir la certesa que l’una és diferent de l’altra, perquè, si més no per mitjà de l’omnipotència divina,
es podria donar una cosa sense l’altra […]. Per tant, a partir del fet que sé que existeixo i que m’adono
que l’única cosa que pertany a la meva naturalesa és que sóc una cosa que pensa, concloc amb certesa
que lameva essència rau solament en això: que sóc una cosa que pensa o una substància que no té per
essència o naturalesa res més que pensar. I bé pot ser que jo tingui un cos estretament unit a mi […];
tanmateix, pel fet que d’una banda tinc una idea clara i distinta de mi mateix com a cosa que només
pensa i és inextensa, i d’altra banda una idea distinta del cos com una cosa que només és extensa i...