Pax
Configuració i administració de
protocols dinàmics
Eduard García Sacristán
Planificació i administració de xarxes
Planificació i administració de xarxes Configuració i administració de protocols dinàmics
Índex
Introducció 5
Resultats d’aprenentatge 7
1 Subxarxes i CIDR 9 1.1 Subxarxes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
9 1.2 Subxarxesdemidavariable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 1.3 CIDR . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
2 Encaminament dinàmic 29 2.1 Algorismesd’encaminament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29 2.1.1 Algorismesd’encaminamentestàtics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
2.1.2 Algorismesd’encaminamentdinàmic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 2.2
Encaminament per inundació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 2.3
Algorismedevectordistància . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 2.4 Estatdel’enllaç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 2.5 Protocolsd’encaminament . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 2.5.1 Protocols d’encaminament interior . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . 35 2.5.2 Protocolsd’encaminamentexterior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . 37 2.6 Configuraciódelsprotocolsd’encaminament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 2.6.1 Protocolsvectordistància . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 2.6.2
Protocolsestatdel’enllaç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
Planificació i administració de xarxes 5 Configuració i administració de protocols dinàmics
Introducció
La divisió de les xarxes en mides depenent de les diferents classes (A, B i C) és molt estricta. Això feia que s’haguessin de contractar més xarxes de les necessàries i que aquestes
estiguessin infrautilitzades.
Per solucionar aquest problema va sorgir el concepte de subxarxa, segons el qual una xarxa
es pot dividir en subxarxes d’una mida més petita que poden donar serveis a diferents
segments de la xarxa. A partir d’aquesta solució es va optar per flexibilitzar la mida de les
xarxes en general creant subxarxes de mida variable i encaminament sense classe.
En l’apartat “Subaxarxes i CIDR” veureu com es fa a mà la divisió de subxarxes amb la
mateixa mida, subxarxes de mida variable i, finalment, l’encaminament sense classe. Aquest
apartat té activitats molt interessants amb les quals podreu fer exercicis típics de divisió de
subxarxes (i veure’n la solució).
L’apartat “Encaminament dinàmic” tracta dels diferents algorismes i protocols
d’encaminament dinàmic. En primer lloc, veureu conceptes teòrics d’encami nament i,
posteriorment, alguns exemples dels protocols d’encaminament més populars en l’actualitat i com es configuren per als encaminadors.
Per treballar correctament amb aquesta unitat, seria interessant fer servir un simulador de
xarxes per anar provant les diferents configuracions d’encaminadors. És recomanable que
instal∙leu un simulador de xarxa i aneu provant les diferents ordres que us presentem en els
materials. Feu proves amb xarxes dins del simulador i intenteu canviar la configuració dels
encaminadors per comprovar com canvia el funcionament de la xarxa.
Planificació i administració de xarxes 7 Configuració i administració de protocols dinàmics
Resultats d’aprenentatge
En finalitzar aquesta unitat l’alumne/a: ...
Regístrate para leer el documento completo.