Pedagogia De La India

Inida
Civilització basada en el teocentrisme, el déu és el centre de l’univers, patriarcat, el pare té l’autoritat, hi ha un gran respecte al mestre, és una societat masclista, l’ensenyament estàexclusivament dedicat als nois i funciona segons un sistema de castes.
Aquesta civilització creia en l’existència del caos i del logos, molt representada pel riu Indo o el Ganges que podien fer quetinguessin bons conreus, o per altre banda destrossar la collita i causar inundacions. Per mantenir aquest ordre còsmic, i no patir desastres naturals, els membres d’aquesta civilització havien decol·laborar mitjançant unes conviccions i unes normes morals, que havien de respectar com a contribució individual i social. Com en totes les cultures d’aquell període transmetien els valors (o normesmorals) a traves de mites, rituals i homes del culte com podien ser els xamans. El pensament d’aquesta civilització va evolucionant, podríem dividir aquest pensament en tres períodes.
El primer es elvedisme (veda-saviesa), en aquesta doctrina es tracta el tema del sacrifici individual per a aconseguir un ordre universal. El conjunt d’actuacions que requereix la continuació de l’ordre còsmic estroben en el Dharma, la moral que les persones hem de respectar per tal de seguir en harmonia amb el cosmos, així evitarem tan desastres naturals com socials.
El segon és el Brahmanisme, avança en lateoria de la identitat entre el ser individual (atman) i el ser universal (brahman). Aquests creien en la reencarnació (samsara), la vida era un mer camí de sofriment per arribar a la gran alliberació(moksa). Així aquest pensament va tenir una gran influencia al comportament moral de cada individu a allò que fa cada un (karman), si les seves accions al llarg de la vida eren bones la reencarnaciócada cop serà més pròxima al brahman, en cas contrari les reencarnacions seran mes allunyades d’aquest. La figura del sacerdot cada cop adquireix més poder, aquest i les classes poderoses son els...