pedagogia




















INTRODUCCIÓ
La dansa és l’expressió de la música a través del cos. En la dansa hi ha un moviment per expressar l’home en relació a l’home, a la naturalesa, la divinitat, les passions, els costums... Com en tota creació artística intervé la totalitat del ésser i constitueix una comunicació amb la resta d’individus. La dansa apareix com un fet col·lectiu,una activitat ineludible, en la realització de la qual cada participant es fon en l’acció, l’emoció i el desig del cos de la col·lectivitat.
Quan som infants necessitem moure’ns, perquè movent-nos expressem les nostres ganes de riure, de plorar o de jugar. A mida que creixem, el nostre cos pels tabús d’una civilització que corromp la nostra necessitat d’expressió, perd cada vegada més el desig demobilització. Fóra bo que sabéssim comunicar-nos amb el cos, estimulats pel desig d’expressar-nos mitjançant la música, fent del cos un instrument de comunicació entre allò que volem fer, el que podem fer i el que anem descarregant per poder-nos expressar.
La dansa, com a branca de l’art, s’ha anat comercialitzant i només passa a ser expressió per a aquells que la realitzen. L’educació de l’arts’ha concebut sovint com a formació d’artistes i no com a tècnica educativa. A través de l’art construïm la nostra realitat, l’art ens ajuda a conèixer l’entorn. La música, la poesia i les arts plàstiques encara tenen cabuda dins les nostres escoles, però la dansa no s’ha concebut com a qüestió d’aprenentatge. La dansa hauria d’acompanyar l’individu com a tècnica educativa i creativa des dels primersanys escolars i fins, perquè no, al llarg de tota la seva vida.
La dansa esdevé així una disciplina del coneixement de sí mateix adreçada envers el coneixement de l’altre perquè és absolutament social. Consisteix en expressar amb tot el seu ésser el sentiment del moment, la idea, el desig. Mitjançant la multiplicació d’aquestes preses de consciència s’arriba a un total domini de si mateix i homesdevé capaç d’assumir qualsevol situació humana, no mecànicament, sinó conscientment
LA DANSA I LA CULTURA
La definició de cultura ha patit molts canvis al llarg del temps a causa de les transformacions socials. Diferents disciplines acadèmiques, institucions i organismes multilaterals s'han ocupat de la comprensió d'aquestes transformacions i han definit la cultura així com les seves líniesd'acció. L'Estat colombià ha pres com a referència el concepte adoptat per la UNESCO, incorporant-lo en la Llei General de Cultura, així:
Cultura és el conjunt de trets distintius, espirituals, materials, intel·lectuals i emocionals que caracteritzen els grups humans i que comprèn, més enllà de les arts i les lletres, formes de vida, drets humans, sistemes de valors, tradicions i creences.
Enconcordança amb l'anterior, i seguint la normativa nacional, l'administració recull i aplica aquest concepte, assumint que la cultura contempla tant el substrat material i valoratiu que caracteritza els grups socials, com els seus modes de ser, fer i significar, mitjançant els quals es desenvolupen les formes de vida política, econòmica i social dels pobles.
A partir de l'anterior, resulta importantfer diverses apreciacions rellevants. En primer lloc, la cultura s'entén, des de les concepcions més universals, com una pràctica de les agrupacions humanes, que configura tota la vida social i forma els subjectes de manera individual i col · lectiva. Les pràctiques recreatives, esportives i d'activitat física, per ser expressions de l'ésser humà, són considerades part de la cultura.
D'aquestamanera, la cultura es concreta tant en el material com en les valoracions, creences i percepcions de les persones. En segon lloc, i derivada de l'apreciació anterior, podem afirmar que tant les arts, com el patrimoni, els jocs, les festes, els balls, les modalitats de recreació i ús del temps, els esports, les disciplines acadèmiques, entre moltes altres, són així mateix pràctiques socials. (el...