Pedete De Princesa

BÈLGICA
Assumpte:
El poema tracta del país que l’acull, Bèlgica.

Tema:
Canta el país que acull l’exiliat Carner, canta un país ordenat, de bones gents, amb sensibilitat social, un país ques’assembla a la Catalunya ideal dels noucentistes (que somniava al poema de 1906 que començava “M’agradaria fer-me vell en un país”), canta un país que sap tan diferent de la Catalunya sotmesa a ladictadura feixista. El títol “Bèlgica” homenatja la terra d’acollida, on s’arrecera en el seu exili.
Estructura del poema:
El poema està format per quatre estrofes.
a) Introducció:
La primera estrofacorrespon a la presentació. Ens parla d’una Bèlgica tranquil·la, bonhomiosa, com una ciutat en harmonia amb la natura i amb les seves gents. Darrere la descripció admirativa podem endevinar en aquestpoema de “Llunyania” l’enyorança d’un projecte per a Catalunya, d’un somni perdut i malmès.
b) Desenvolupament:
Es trova a la segona i tercera estrofa. Continua la descripció en positiu deBèlgica, com a contrapunt no explicitat de la realitat de Catalunya sota el franquisme. Diu que li agradaria fer-se vell dins d’una ciutat amb soldats no gaire de debò, on tothom s’entendrís d’una vellapintura, on els mercats fossin plens… (De retop, voldria una Catalunya sense repressió, culta, amb justicia social, amb abundor de béns…). En la segona estrofa se centra en aspectes més quotidians, humilsi detallistes (aquesta és una característica del noucentisme).
A la tercera estrofa intenta descriure l’harmonia ciutadana. Del vers 30 al 36 ens parla de la capital europea, que suggereixen lamonumentalitat i el protocol oficial.
c) Conclusió
La conclusió es troba a l’última estrofa. En aquesta estrofa passa d’un sentiment de confort ambiental a un sentiment de tragèdia per envellir en unaciutat que no és seva. També fa referència en el vers 37 al vers d’un poeta medieval exiliat com és Jordi de Sant Jordi (“Desert d’amics, de béns e de senyor”).
Mètrica:
Utilitza tirades de...