Pedir ayuda

VA DE MESTRES “Finalitat de l’escola”
No podem limitar-nos a formar , però...
El món laboral ha canviat molt en aquests últims anys. Ningú t’assegura una feina per a tota la vida i que aquestaestigui ben remunerada. Per aquestes qüestions el sistema educatiu té la responsabilitat de mirar cap el sistema productiu i laboral.
Obrir currículums, relacionar-los amb els sabers que requereix lasocietat en que vivim, potenciar la disposició cap a la formació permanent, posar èmfasi en les relacions interpersonals i intrapersonals... El sistema educatiu ha de tenir dos eixos principals:aprendre a ser i aprendre a conviure.
No ens convé parlar d’educació sense tenir en compte com funciona el mon en que vivim. L’educació ha de donar resposta a les demandes del sistema, no pot viure almarge del poder, de les relacions de producció pròpies de la societat. Tal com diu C. Posner (1995) Ante el desafío que implica la modernización inevitable del tejido productivo, hay que apostar por unapolítica de mercado de Trabajo vertebrada en torno a la idea de dar más y major formación al conjunto de la población.
Ara bé, cal fer veure a l’infant i ha d’aprendre per quin motiu el mon va com va.Com hem arribat a aquesta situació i quins interessos el mouen (una mirada que s’orienti cap a la dignitat d’homes i dones).
El sistema educatiu s’ha de relacionar amb el sistema productiu, peròsense oblidar que no som en aquest mon per guanyar-nos la vida, si no per guanyar a la vida.

L’escola no és Lourdes... però de vegades ho sembla.
Vivim en un món problemàtic, amb esvorancs ques’obren cada dia sota els nostres peus i ens recordem que això de la convivència ho és tot, menys fàcil. El cas és que cada vegada que un d’aquests esvorancs s’insinua, hi ha algú prou innocent per pensarque algun remei ha de venir de l’escola. Tal com diu F. Alfieri (1995) No podemos exigir a la escuela que asuma los mismos valores de autenticidad, naturalidad, polisemicidad y complejidad propias...