Pedra De Tartera

Nom: Martí Pou Vela
Grup: 4tC
Professora: EVA
Data: 17-11-12

Glossari
A pleret: A poc a poc.
Abeurador: Indret on solen anar a beure els animals.
Adelerat: Persona que posa passió en una acció.
Agravi: Menysprear.
Apariar: Fer un adob en alguna cosa.
Apariaven: Fer un adob (en alguna cosa).
A pleret: A poc a poc
Ataconat: Apallissat .
Atansar-se: Acostar-seAtavellar: Observar .
Atuïda: Deixar com mort.
Aveçades: Acostumades.
Avinensa: Posar-se d’acord.
Batuda: Acció de batre el bosc per aixecar la caça.
Berenar: Menjada que es fa a mitja tarda, entre el dinar i el sopar.
Catxapons: Cries de conill.Clops: Tipus d’arbre.
Clops: arbres.
Cofoi: Satisfet i envanit alhora.
Com un pardal quiet al parany: Estar molt quiet.
Doll: Raig d’aigua.
Em fiblava: Em feia mal.
Embadalida: Funció d’entretenir-se.
Emmurriada: Enfadar-se.
Empatollar-se: Dir coses sense sentit.
ENAIGÜIR: Omplir d'aigua.
Enardir: Posar-se en acció.
Encaparrament: Estat dequi està encaparrat.
Encetar: Començar alguna cosa nova.
Encetar: Fer-se ferides.
Encetar-se els peus: Irritar-se els peus.
Enreulat: Amagat i estar callat de algú o alguna cosa.
Entenimentada: És un noi molt entenimentat.
Esbalaïda: Deixar estupefacte.
Esbalçader: Declivi vertical o molt rost del terreny.
Esmorteir: Fer menys viu,intens, violent.
Esbocada: Trencada
Esbotzar: Fer que (alguna cosa) s’obri o es rompi cedint a una pressióexterior. 
Escardalenc: Molt prima.
Escarransiment: Qualitat d’escarransit.
ESCURAR: Rentar plats.
Espant: Por forta, sobtosa. 
Espaordiment: Espantar-se.
Estabornida: Fer perdre els sentits (a algú) d’un cop.
Estamordida: Deixar com morta, sense sentits.
Estar a la auaït: Estar atent.
Estiba: Omplir un recipient.
Expansiu: Que no sap contenir-sede manifestar els seus sentiments.
Forment: Blat de gra tou, esblanqueït o rogenc d’espigues amb arestes o sense.
Freixeres: Tipus d’arbre.
Garbuix: Embolic.
Gec: Peça de vestir que cobreix el tronc fins a la cintura, amb mànigues i sense faldons.
Gormands: Agradar molt el menjar.
Lleixa: Relleix o prestatge adossat a una paret, a la campana d’una llar, etc. 
MAGRA DE PERNIL: Part delporc que no és greixós o que té poc teixit adipós.
Mandongo: La matança del porc.
Moixarrons: Bolet comestible.
No et tocava ni el porró ni la rosta: Que no et tocava res.
ORNADA: Decorada.
Panotxa: Inflorescència femenina, amb les flors del blat de moro i els grams arrenglerats sobre un eix gruixut, espigat, i embolcallada per grans , les pellofes.
Papereges: Flor de color vermella.Parsimònia: En calma.
Peixien: Pasturar els animals.
Plorar-hi a pleret: Plorar lentament.
Poralla: Són pollastres.
Porgadors: Estri del camp.
Quimera: Mal volença contra algú.
Ranera: Soroll anormal que, per una obstrucció de les vies respiratòries baixes, hi produeix el pas de l’aire, com el que es presenta sovint en els moribunds.
Rascle: Instrument que consisteix en un tros de fusta pla,una sèrie de llistons paral·lels, un sol llistó, etc., proveït de claus o de pues de fusta, emprat per a desterrossar o aplanar la terra, cobrir la llavor, arreplegar palla o herbes, etc. 
Redall: Herba que creix, que reneix, en un prat després de dallar-lo. 
Rosta: Tall de pa dur.
S’anava fent un bunyol: S’anava deformant.
Salispàs : Cerimònia catòlica que feien per beneí les cases....