pedrolo



12. Aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo
L’obra de Manuel de Pedrolo (L’Aranyó, 1918 – Barcelona, 1990) és una de les més extenses i variades de la nostra literatura.Amb més d’un centenar de títols publicats, Pedrolo ha conreat tots els gèneres literaris i ha treballat una gran multiplicitat de temes i tècniques. Les seues novel.les, gènere que l’ha consagrat coma gran literat, han estat molt perseguides per la censura franquista. A més, la tasca com a traductor li han permés ser un dels nostres autors més innovadors i l’introductor, en uns moments històricsmolt delicats, d’escriptors i obres de la literatura contemporània internacional.
Una mostra de la seua fecunditat és que entre 1958 i 1963 va escriure 13 obres teatrals. Influït perl’existencialisme, els seus textos parlen del sentit de la vida i la llibertat, analitzada des de diferents angles, i amb coincidències tècniques, formals i estilísticques amb l’anomenat teatre de l’absurd; o comPedrolo s’estimava més dir, teatre de l’abstracte.
Heus ací algunes de les obres teatrals més destacades:
Cruma (1950) planteja la incomunicació de l’ésser humà. Hi veiem la influència de les ideesontològiques de Heidegger, segons les quals com més autèntic és l’home, més incapaça es mostra de comunicar-se amb el món exterior.
Homes i No (1959) parla de la revolta d’una parella jove contra elconformisme heretat.
Situació bis (1965), Darrera versió per ara (1971) o L’ús de la matèria (1977) reflexionen sobre la llibertat des de l’òptica política i social.
Com en les seues novel.les, els temesdominants són la repressió sexual i política, la solitud i l’alienació humanes en la societat moderna, els conflictes socials, la visió del món futur, laa capacittat de solidaritat entre les personesen casos extrems, etc.
Altre tret característic de Pedrolo és l’ambientació de les obres en un temps i en un lloc imprecisos; i els noms dels personatges, que solen ser inventats. I és que...