peli pena de mort, analisis ètic

Títol: El posicionament moral del professional davant dels conflictes de valor: neutralitat, imparcialitat, compromís i bel·ligerància, així com la seva relació amb el pensament preconvencional, convencional i postconvencional.

1. A partir de l’article de Jaume Trilla i el powerpoint treballat a classe, fer una primera presentació sobre el problema de la neutralitat en l’activitatprofessional.

Aquest text parla sobre les respostes de la qüestió de neutralitat respecte al professional. Per una banda, es troben els que pensen que els professionals han d’actuar de forma neutral. I per altra, els que diuen que el fet de ser neutral és educativament indeseable o pràcticament impossible.
Per una banda, es pot entendre la neutralitat com «aquella instància que, davant un conjuntd'opcions existents respecte d'un objecte determinat, no recolza a una (o unes) d'elles per sobre de les altres».
Per altra banda i oposant-se al concepte anterior, es troba la bel·ligerància, que es refereix a  «aquella instància que, davant un conjunt d'opcions existents respecte d'un objecte determinat, recolza a una (o unes) d'elles per sobre de les altres».
Segons explica Jaume Trilla Bernet, laneutralitat i la bel·ligerància no són tant maneres genèriques de ser o de pensar quant maneres d'actuar en determinades situacions. Assumir una postura de neutralitat o de bel·ligerància no es refereix necessàriament al fet de tenir o no preferències personals enfront de l'objecte que es tracti, sinó al fet de manifestar-les o no, i d'actuar o no en funció de tals preferències en el context del'activitat educativa.
Respecte als tipus de neutralitat, l’autor explica les dues més significatives, les quals són les següents:

Neutralitat interna i neutralitat externa.
La neutralitat interna, es refereix a la posició que s’adopta en un determinat conflicte de valors, en el cas de no tenir una determinada opció del conflicte. Per altra banda, la externa es refereix a la intenció del'agent de no influir sobre els receptors davant tal controvèrsia.


Neutralitat passiva i neutralitat activa.
Si l'agent educatiu introdueix (presenta, possibilita, permet, etc.) el tema controvertit, es refereix a la neutralitat activa, si es el contrari, es tractarà de la neutralitat passiva.
Fent referència a la bel·ligerància, existeixen de molst tipus, però l’autor ha definit una sèrie declasses de bel·ligerància significativament diferenciades i són les següents:
a) Segons el signe de la bel·ligerància: positiva o negativa.
La bel·ligerància positiva es tracta de la defensa d'una opció determinada i la negativa és quan l'acció consisteix a criticar a les opcions contràries.

b) Segons si es manifesta la intenció bel·ligerant: explícita o encoberta.
L'agent pot actuarmanifestant de forma explícita al receptor la seva intenció de ser bel·ligerant (explícita), o pot tractar expressament d'ocultar-la i emmascarar-la per mitjà de qualsevol de les mil formes (encoberta).

c) Segons el procediment: coactiva (intrínseca/extrínseca) o persuasiva.
En aquest cas, la bel·ligerància pot exercir-se a força d'intimidar al receptor o ben intentant-ho persuadir o convèncer.

d)Segons el mitjà utilitzat en la persuasió: emocional o racional.
Es pot tractar de persuadir recorrent sobretot a sentiments i emocions, o ben esgrimint raons, arguments o proves. Exemples podrien ser: La seducció, l'ascendent personal, el xantatge afectiu, el carisma, etc.

i) Segons el reconeixement explícit de bel·ligeràncies oposades: excloent o no excloent.
En les excloents, l'agentpresenta la seva opció ocultant, silenciant o negant la resta d'opcions existents. En la bel·ligerància no excloent, l'agent defensa la pròpia però reconeix i no pretén evitar el coneixement de les contràries.




2. A partir del text de Carrillo, descriure de forma detallada els estadis morals de L. Kohlberg (específicament els nivells).

Els estadis morals es poden definir com a un conjunt...