Pene

1.- Pictogrames de Perillositat

Cada dia es treballa més en la indústria de la química, òbviament aquests treballs es realitzen en el laboratori i cal tenir molt en compte les seves normes de seguretat, el seu funcionament i lo perillós que és un element químic o no, per això podem veure en els diferents elements químics un etiquetatge, que en permet veure aquest grau de perillositat.

E:Ens indica que és un element explosiu, i són productes que poden explotar sota l’efecte d’una flama o fricció (nitroglicerina). Les precaucions són evitar el calor, els cops, la fricció, el foc i les espurnes.
O: Ens indica que és un element comburent, és a dir que en contacte amb substàncies inflamables, originen una reacció fortament exotèrmica. Les precaucions són evita el contacte ambsubstàncies combustibles, i que té un alt risc d’inflamació.
C: Ens indica que és un element corrosiu, és a dir que el contacte amb aquestes substàncies destrueix teixits vius i altres materials. Les precaucions són evita el contacte amb la pell, els ulls i la roba i no inhala els vapors.
F i F+: Són productes auto-inflamables, fàcilment inflamables o que en contacte amb l’aigua generen gasos inflamables(sodi). Les precaucions són mantenir-los lluny de fonts de calor, espurnes i flames.
Xn i Xi: Són productes que actuen sobre la pell, els ulls i les mucoses en general. Irriten les vies respiratòries(amoníac, piridina). Les precaucions són evita el contacte amb els ulls i la pell i no inhala els vapors.
T i T+: Són productes que inhalats, ingerits o en contacte amb la pell provoquen lesions i,fins i tot, la mort. Les precaucions són evitar el contacte amb aquestes substàncies.
R: Radioactiu. Són substàncies de les quals a la proximitat pot sentir-se l’acció de les radiacions gamma, les quals poden exercir una acció destructiva en l’organisme. Les precaucions són seguir les normes específiques en cada cas i guardar les substàncies en recipients de plom (nitrat de tori).
N: Perillós peral medi ambient. Substància que, en ser alliberada al medi ambient aquàtic o no aquàtic, pot produir un dany en l’ecosistema per canvi de l’equilibri natural, immediatament o amb posterioritat. Les precaucions són no deixar que arribi a la canalització, a terra o al medi ambient: observar la gestió de residus especials (tetraclorur de carboni).

2.- Identificació del material del laboratori:[pic]
[pic]

[pic][pic]

[pic]

3.- Prospectes

3.1-Idicacions: Són les malalties a les quals l’administració del medicament pot produir efectes beneficiosos per al malalt. Hi ha alguns medicaments que tenen un ampli apartat de indicacions mentre que altres el tenen curt i específic.
En qualsevol cas el metge és el qui ha de decidir quin és el medicament més apropiat, la freqüènciad’administració, en funció de la gravetat del procés i d’altres circumstancies.

3.2-Contraindicacions: Són les malalties o els estats fisiològics com l’embaràs en els quals no és aconsellable l’ús d’un determinat medicament, pot haver-hi indicacions en contra absoluta com, per exemple, pel risc que comporta.
Davant les contraindicacions relatives, el metge avalua la relació risc benefici abans dedecidir-ne l’administració. Normalment, un medicament que no està indicat, està sempre contraindicat, és a dir, només s’han de prendre els medicaments quan estan indicats.

3.3-Interaccions: Hi ha interacció quan el diagnòstic, la prevenció o altres accions del medicament dins de l’organisme són modificats per un altre agent químic extern que anomenarem interaccionat, aquest pot ser un altremedicament, algun component de l’alimentació o del medi ambient en contacte amb l’organisme.
Això no significa sempre que no es pugui prendre el medicament, però sí que s’ha de tenir en compte per evitar problemes, per exemple algun medicament s’ha de prendre en dejú o amb l’estómac ple.
Hi ha medicaments que poden neutralitzar completament els efectes d’un altre, per això és necessari consultar...