pene
Isabel II: Filla de Ferran VII i successora seva. La successió de Ferran VII va provocar la 1a Guerra Carlina que va enfrontar als absolutistes favorables de Carles Maria Isidre i els liberals partidaris d’Isabel II. Va arribar al poder sent un infant i la seva mare Maria Cristina, va actuar com aregent.
Bullangues: revoltes de caràcter popular que es van produir als anys 30 del S.XIX a Catalunya durant el govern de Martínez de la Rosa degut a una situació de crisi.
Guerra dels Matiners: 2a guerra carlina a Catalunya entre 1846 i 1849. Comença el 1846 amb l’aixecament de Benet Tristany per part carlina que anaven contra el govern moderat de Narvaez i volien evitar la implantació de reformessocials, econòmiques i polítiques per part dels mateixos moderats.
Milícia Nacional: organització de ciutadans o grup armat format per voluntaris que tenien la capacitat per a fiscalitzar les autoritats i resistir-se als seus mandats si els consideraven inadequats.
Moderats: grup polític liberal formats per terratitents, comerciants, noblesa, clergat i militars que volien un canvi en el sistemapolític mesurat, discret. Defensaven la sobirania compartida, dret de la propietat com a garantia d’ordre, sufragi censatari restringit, drets col·lectius limitats i la confessionalitat de l’estat.
Progressistes: grup polític liberal que volien reformes polítiques més radicals. Estava format per petita i mitjana burgesia, classes mitjanes militars i sectors populars. Defensaven la sobiranianacional, el dret de propietat, sufragi censatari, amplis drets individuals, predomini de les corts i una reforma agrària i la limitació del poder de l’església i la noblesa.
Carlisme: moviment polític a Espanya que es presentava com una ideologia tradicionalista i antiliberal. El seu objectiu era la defensa d’una monarquia absoluta i el manteniment de l’antic regim.
Mª Cristina: mare d’Isabel IIque va actuar com a regent a Espanya durant el 1833 fins el 1840. Finalment va ser substituïda per Espartero .
Espartero: progressista, militar i autoritari que va adquirir la regència d’Espanya despres de la Dimisio de MªCristina. Governava de manera autoritària i això va fer que s’aixequessin revoltes en contra seu cosa que el van portar a la seva dimissió el 1843.
1ª guerra carlina: 1833-1839Al nord peninsular. Els carlins son partidaris de Déu, pàtria i furs, i són recolzats pels pagesos, l’església i els absolutistes. Zumalacarregui es el líder carlí (transaccionista) i Cabrera (intransigent). Els transaccionistes volen acabar amb la guerra pactant amb Isabel i els intransigents volen acabar amb els liberals. Finalment Maroto (substitut de Zumalacarregui) signa amb Espartero elpacte de Bergara.
Intervenció a Mèxic: intervenció de l’exercit espanyol a Mèxic juntament amb França i Anglaterra durant el govern d’O’Donell per aconseguir prestigi internacional.
Intervenció a Indoxina: expedicions juntament amb Franca cap a la Indoxina durant el govern d’O’Donell per aconseguir prestigi internacional.
Guerra del Marroc: Campanyes al Marroc durant el govern d’O’Donellper aconseguir prestigi internacional, victòries a Tetuan i a Castillejos. S’acaba amb la Pau de Wasrad.
Jamància: Revolta republicana i progressista que va tenir lloc a Barcelona al 1843 contra el governs d’Espartero. La gent tenia molta gana. (Jamancia = tenir gana).
Mendizabal: Va governar Espanya el 1835, era liberal progressita. Va formular diverses reformes: enfortir les milíciesnacionals, decret de desamortització (base de la reforma agrària per aconseguir nous recursos per guanyar la guerra), la subhasta pública dels bens de l’Església i bens comunals. El radicalisme progressita va provocar la seva destitució.
Carles Mª Isidre: Segon fill de Carles IV i germà de Ferran VII, en morir Ferran, es converteix en candidat per assumir el tro, però Isabel II és qui ho fa. És...
Regístrate para leer el documento completo.