Pene

Bèlgica, de Josep Carner
Josep Carner i Puig-Oriol va néixer a Barcelona el 9 de febrer de 1884 i va morir a Brussel•les el 4 de juny de 1970. Va ser poeta, periodista, autor de teatrei traductor català. És també conegut com el príncep dels poetes catalans i el màxim representant de la poesia del Noucentisme.
Josep Carner era un escriptor prodigi. Als dotze anys jaenviava, sempre sota pseudònim, escrits dels temes més diversos a la revista L’Auraneta, de la qual es convertiria en un dels col•laboradors habituals. Encara que l’interessaven lesciències, la seva passió eren les lletres. El 1897 va estudiar a la Universitat de Barcelona, on va descobrir el catalanisme (corrent social estructurat tant culturalment com política que preservai promou el reconeixement de la personalitat política, lingüística, cultural i nacional de Catalunya o del conjunt de terres de parla catalana, els anomenats Països Catalans). Va començarsimultàniament dues carreres universitàries. Dos anys després, amb només quinze anys, va guanyar el primer premi literari als Jocs Florals de Barcelona. El 1902 es va llicenciar en Dret i,dos anys després, en Filosofia i Lletres. Aquell mateix any va publicar el primer recull de versos, Llibre dels poetes.
Bèlgica forma part del recull de poemes de Llunyania (1952).Carner ens parla de si mateix i allò que li passa per la ment. El poemari s’edità a Santiago de Xile. Destaca per ser un dels poemaris que presenten més material inèdit, ja que
Llunyania
ABèlgica, Carner fa una descripció de la ciutat de Bèlgica, on va tenir que exiliar-se, i la representa com a una ciutat ideal on l’home seria feliç (locus amoenus).
Pel que fa a la mètrica,el poema consta de quatre estrofes els versos de les quals són, la majoria, alexandrins excepte alguns que són decasíl•labs o octosílabs. La rima és alternada en consonant i asonant.