Penes


A la Lluna
--On tenies els ulls posats Neil!?- Va dir la Dra. Rosalene.
--Perdona'm per esquivar heroicament un esquirol que s'ha creuat. -va dir el Dr. Watts.
--Però si l'has atropellat...
--Oh...
--L'has atropellat i has xocat contra l'arbre...
--Mira no et preocupes és un cotxe d'empresa.
--M'estas prenguent el pèl? El cap ens va a matar!
--Mm...Aleshores li diguem que estàvemsalvant un gosset.
--Li agraden els gossets,veritat?
--Crec que és més de gats.
--Per què ha de ser tot tan complicat?
--Dóna igual la bola de pèl que li agrade, redactarem l'informe més tard.
--Si, tens raó, agafem l'equip del cotxe i anem-hi.
--Ja el tinc, anem-hi.
El dr. Watts va agafar l'equip i van anar cap a la casa on tenien l'encàrrec.
Al poc de començar a caminar van trobar una pedrabloquejant el camí.
--Qui ha posat una roca aquí?-Va dir la dra. Rosalene.
--No ho sé, podria ser un sistema de seguretat.-Va contestar el Dr.Watts.
--Ràvens...No tenim temps per a açò.
--Provem a espentar-la, pot ser que amb una branca siga més fàcil apartar-la.
--O, podríem agafar-nos la nit lliure i tirar-li la culpa a açò.
--No sigues estúpid! apartem-la i continuem-hi.
La varen apartari continuaren, van arribar a la casa, a l'entrar hi havien una nena i un nen, llavors el nen va dir:
--Ma!Ja estan aquí.
La mare va treure el cap per la finestra, els va vore i va baixar a rebre'ls mentre baixava la dra. Rosalane va dir:
--És un bonic lloc per a jubilar-se,eh?
--Jo podria montar-m'ho millor...-Va dir el dr. Watts.
--Torns nocturns si no t'agraden, t'aguantes no?-Vacontinuar.
--Ja coneixes la resposta,mussol estúpid.
--Probablement haurem d'estar la nit sencera altra volta.
--Ja ho sé.
--I dubte que tinguen café.
--Calla.
--I les ones de l'ocea cantaran cançons de bressol...
--No, si escolten les teves ximpleries, no ho crec.
Els dos van entrar i Watts es va deixar les ferramentes fora.
--No et deixes les ferramentes fora.-Va dir la dra. Rosalane.
--No empaguen el suficient per a açò.
I els dos van entrar a la casa.

Capítol 1:No li ho digues a ningu però sempre he pensat que eren fars

--Dr. Watts i dra. Rosalene, supose.-Va dir Lily.-Gràcies per vindre tan rapid-Va continuar.
--No hi ha problema, a mi també m'és difícil predir morts.-Va dir el dr. Watts.
--Supose que vosté serà la filla del pacient.-Va dir la dra. Rosalane
--Oh,no. Noméssóc la cuidadora.-Va dir la Lily.-Aquests són els meus fills Sarah i Tomy,va continuar, no és que siga precisament un treball de 9 a 5 així que Johnny ens deixa viure aqui.
--Supose que aquest 'Johnny' és el nostre pacient,no?.-Va dir la dra. Rosalene.
--'Jonhnny?.-Escolte, si se es tracta d'un nen no crec que nosaltres siguem el que vosté necessita.-Va dir la dra. Rosalene.
--No,no, ésque ellprefereix que l'anomenen així.-Està en el pis de dalt amb el seu metge ara mateix.-Va dir Lily.-Vingeu amb mi.
Lily va pujar, els doctors es van quedar baix.
--Va ,dona't pressa i agafa l'equip, que no tenim tot el dia.-Va dir la dra. Rosalene.
--Un dia em trencare l'esquena,i aleshores et vaig a dur a judici amb el segur.-Contesta el dr. Watts.
El dr. Watts va agafar el equip i els dos vanputjar.
Els xiquets van eixir de l'habitació.
--El que arribe primer pot tocar la melodia!-Va cridar Tomy.
Tomy va arribar primer.
--Trampa, m'has espentat!.-Va dir Sarah.
--No es veritat!.-Va dir Tomy.
-Dona igual, et toquen les dos notes aborrides de totes formes.-Va respondre Sarah.
Els dos nens començaren a tocar una melodia.
--Escolta...Aquests nens són prou bons per a la seuaedad!.-Va dir la dra. Rosalene.
--Escolta, tu eres la que digué que no hi havia que perdre el temps.-Contestà Watts.I casualment jo sóc el que està aguantant el pes d'un xicotet meteorit.
--Si, clar, anem-hi.-Contesta Rosalene.
Els dos doctors entraren a l'habitació de 'Johnny'.
--Llestos per a començar?.-Va preguntar Lily.
--Si, dóna'm un minut.-Contestà la dra. Rosalene.
Els dos van començar a...