Penne

Gènere literari
Un gènere literari és un concepte de tipus categorial que permet classificar les produccions literàries tenint en compte aspectes de forma (poesia, narració, teatre), de contingut (aventura, diari íntim), d'estil, etc. Es poden combinar i encavalcar diversos criteris per establir les categories secundàries. Així doncs, la llista de gèneres no està tancada.
Segons la teoriaclàssica hi ha tres grans grups: la lírica, l'èpica i el drama.
El fet d'inscriure una obra en un o altre gènere ajuda a encaixar les expectatives del públic lector. Segons la mena amb què un/a autor/a presenti una obra (novel·la, ciència ficció, fantasia...), el públic lector se'n farà una visió més o menys estereotipada que sempre podrà canviar en contrastar-la amb la lectura que en vagi fent.
Pertant, el gènere és per damunt de tot una convenció que configura un marc, una forma més o menys precisa. És un primer intercanvi que es produeix entre un/a autor/a.

Història
La noció de gènere va ser discutida, en primer lloc, per Plató i teoritzada per Aristòtil, a la seva Poètica. Des dels dos filòsofs grecs es manté la divisió en tres gèneres fonamentals: èpic (o narratiu), líric idramàtic, tot i les subdivisions i crítiques posteriors. El gènere dramàtic imita literalment la realitat, mentre que el líric expressa els sentiments personals i a l'èpica es barregen els dos modes.
Roman Jakobson afirmava que tots els gèneres es caracteritzen perquè en ells predomina la funció poètica del llenguatge. A l'èpica, a més a més, predomina la funció representativa, a la lírica la funcióemotiva i a la dramàtica la conativa.
Gènere poètic
Lírica
Oda és una composició en vers de caire elevat, destinada a lloar un personatge, un lloc o una idea.
Elegia, és un tipus de poema líric destinat a lamentar-se per una pèrdua que pot ser la mort d'algú estimat,
Ègloga,és un monòleg pastoral o més freqüentment un diàleg en el que uns pastors es conten les seues penes d'amor enmig d'unpaisatge ideal arcàdic.
Sàtira, s'exposen, ximpleries, abusos o defectes humans individuals al públic a través del ridícul, derisió, paròdia, ironia o altres mètodes amb la intenció de produir millores.
Cançó, eś una composició musical que conté, com a mínim, una part de melodia vocal, és a dir, amb text cantat.
Epigrama, és una composició poètica breu que expressa un sol pensament principal festiu osatíric de manera enginyosa.
Balada, és un gènere trobadoresc.
Gènere èpic
L’epopeia, narra les gestes dels herois amb una barreja tant d'elements reals com fabulosos i llegendaris.
El romanç, és un tipus de composició poètica.
Narratius
En els tractats de teoria literària se solen estudiar junts una sèrie de textos que tenen com a tret comú la narració. Aquests textos són la novel·la,l’epopeia i el poema èpic. Com a principals subgèneres narratius però, hi trobem amb una extensió força variable el conte, la llegenda, la rondalla, el quadre de costums i els gèneres èpics, dintre dels quals hi trobem la cançó de gesta i els poemes heroics. La narrativa reuneix les obres que narren fets reals o ficticis estructurats dins unes coordenades d'espai i temps; els fets o l'argument de lahistòria s'organitzen mitjançant una estructura que normalment es presenta mitjançant plantejament, nus i desenllaç. L'element essencial és el narrador, que fa d'intermediari entre les històries i el públic, a qui explica els esdeveniments del relat. Existeixen tres tipus principals de narradors: el narrador omniscient, que utilitza la tercera persona i ho sap tot sobre els personatges; el narradorprotagonista, en el que ambdós són la mateixa persona, i el narrador testimoni, que explica en tercera persona allò que veu. La narrativa generalment empra la prosa, tot i que en els poemes èpics també s'utilitza el vers. Les funcions referencial i poètica són les més importants. La forma expressiva més emprada és fonamentalment, la narració i el relat.
Entre els subgèneres narratius en prosa...