pensament de plató

el pensament de Plató ( 427-347 a.C)
Plató esta considerat un dels grans pensadors de l’antiguitat i de tota la historia de la filosofia. La teoria de les idees es la base a partir de la qual s’articulen tots els temes del seu pensament.
quins motius el van conduir a construir-la?
1. -en primer lloc volia continuar la obra del seu mestre Sòcrates (el primer filòsof que es va preocupar perqüestions ètiques)
2. -També li interessava especialment la defensa de la polis, tant en quantitat política com econòmica autosuficient
3. -Finalment volia elaborar una teoria de l’esser que concilies i integres la diversitat de respostes donades per alguns dels presocràtics
La teoria de les idees pretén ser una resposta a tota aquesta qüestió ètica, política i ontològica. I queda exposa dins dela seva obra de gran extensió, com a mínim es considera que hi ha 35 diàlegs autèntics de plató, i uns quants mes de dubtosos. En tots aquests, el protagonista central es Sòcrates, que mitjançant la maièutica conversa amb diferents interlocutors fins que arriben a la veritat.
Gran part de la seva teoria està explicada a partir de mites, n’hi ha molts, però aquí farem referència a dos d’aquests:-El mite de la caverna (la república: diàleg més important de Plató)
-El mite del carro alat (El Fedre)
Anem a veure en que consisteix el seu pensament:
Plató tracta tots els temes, la teoria de les idees es essencialment una teoria
-METAFÍSICA (que ens parla de la realitat):
però també és
-GNOSEOLÒGICA (que ens explica com coneixem) :
ANTROPOLOGICA (ens diu com és home) PSICOLÒGICA (icom és la seva ànima):
I també constitueix el fonament de la seva:
-ÈTICA i la seva POLÍTICA




què diu la teoria?
Doncs bé, Plató divideix la realitat en dos:
Món sensible: el que
nosaltres coneixem i ens dirà que és “la realitat aparent”
Es veu afectat pel:
-canvi
-moviment
-temps
Aquí hi trobem les COSES que son alterables, inestables i temporals.

Món intel·ligible: elmon dels eidos: és el vertader, el que representa la veritat.
En el món intel·ligible no existeix:
-canvi
-moviment
-temps
I no hi ha coses, sinó idees (les quals son invariables i eternes) aquest contrast ja evidencia el fet que:
- les idees son superiors a les coses.
Però Plató va una mica més enllà i ens dirà que les coses són còpies de les idees, es a dir que les coses existeixenperquè existeixen les idees de coses.
Per exemple:
Les taules particulars del món sensible, existeixen perquè existeix la idea de taula, això significa que les coses depenen de les idees, i Plató ens dirà que les coses mantenen una relació de participació o d’imitació de les idees.
En el món intel·ligible hi ha idees, però no totes les idees són iguals, segons Plató n’hi han de diverses classes, iestan jerarquitzades:
IDEA DE BÉ (i per sobre de totes, en el lloc més elevat, hi ha una sola idea, la més important de totes, la idea de bé, que vindria a ser la mare de la resta d’idees)
Idees de valors: com la idea de justícia
Idees matemàtiques: com per exemple el teorema de Pitàgores
idees de coses (en el lloc més baix): com per exemple la idea de taula
Amb aquesta caracterització, podemveure que les idees son tant perfectes que escapen de la nostre percepció, però aleshores...

com tenim constància de la seva existència? Com les podem conèixer?
Plató ens dirà que per conèixer les idees hem d’ascendir pels diferents nivells de coneixement, que son 4:
Realitat aparent:
-EIKASIA (El nivell més baix): És un coneixement molt limitat, basat exclusivament en l’observaciósensible
-PISTIS (per sobre de l’eikasia): implica una creença raonable, perquè intenta donar explicacions sobre els fenòmens per es segueix fonamentant amb la realitat aparent.
Aquests dos nivells se sustenten en la poca realitat del mon sensible, per aixo ens proporcionen un saber poc fiables:
-Doxa o opinió
Per despendrens de la poca seguretat que ens ofereix el coneixement del món...