Pensaments i opinions pascal

LA PINTURA: (Br 134; La 40; Ch 116)
Quina vanitat, la pintura que suscita l'admiració per la semblança de les coses què no admirem els originals!
L'esser humà peca creient que sols el que ell mateix realitza és meritori de se admirat, ja que té un esforç radera de l'observació del medi, de plasmar el que representa e intentar mostrar el que “l'artista” sent, fent que aquet esforç sobre unretall de tela sigui sobrevalorat, car doncs sols es realitza un plagi de la realitat que per mera casualitat a brollat i a mostrat la magnificència de la casualitat; per exemple: L'artista que mostra un paisatge al món a traves d'un retall de tela, fa que sota la seva percepció aquell paratge ens qui a tots plasmats, i admirem el que ens mostra, fent que no gosem moure’ns i busquem aquell paratge perobtenir en nosaltres un sentiment propi d'admiració.
* opinió personal:
En la meva opinió crec que el que diu el text es veritat, es a dir , estic d'acord.
Es que només posant ja de exemple els artistes de que nomes admirem el que nosaltres fem, es veritat, perquè moltes persones nomes es fixen en el que elles fan, i no miren més enllà. Però no totes ho fem això, també hi han altrespersones que es fixen més en les coses dels altres i menys en les seves, a vegades ni es miren el que fan. D'aquestes persones n'hi han bastant poques, per que poques persones saben apreciar el que els altres fan, o els originals de les coses, es a dir, el que una cosa prové d'una altre que es la que ha fet possible que aquesta es pogués fer.

L'ESTIL NATURAL: (Br 29; La 675; Ch 36)

Quan un veu unestil natural, es queda tot estranyat i entusiasmat, ja que esperava veure un autor i troba un home.
Mentre que els qui tenen el gust bo i que, en veure un llibre, creuen trobar un home, es queden tots sorpresos de trobar un autor. Plus poetice quam humane locutus es. Honoren bé la naturalesa aquells qui li ensenyen que pot parlar de tot, àdhuc de teologia.
Ens ve a dir que l'home quant més ésmostra a si mateix més ens sorprent fent que, l'alteració dels estereotips marcats per la majoria és trenquin i mostrin la naturalesa de cadascun. En la frase “plus poetice quam humane locutus es” ens mostra la ida que la diferencia en la creació de en aquest cas paraules lligades a la poesia signifiquen més per elles mateixes que no els possibles significats que els i puguem donar. També ensexpressa l'ida de que aquells que poden expressar les seves idees en la naturalesa dels fets poden expressar les seves idees sobre els deus.

* Opinió personal:

En un part estic d’acord, de que l’home quan es mostra tal i com es, en sentit de personalitat, com de caràcter, ens sorprèn per que mai veiem a una persona tal com es veritablement, costa molt veure-ho. Això en part pot ser positiu perque així podem conèixer més bé la persona amb qui estem tractant amistat, però en part, potser negatiu, per que moltes persones es millor no saber com son realment per que ens podem emportar una desil·lusió, o trobant-se que aquesta persona, es una persona dolenta, falsa.
El fet de poder expressar les teves idees , de voler-les expressar, es un fet que està bé per que estàs proposant cosesnoves a la gent, pensaments o raonaments a la gent. Noves teories...
Així si tothom fes el mateix, segur que podríem avançar molt més en la societat.

NATURALESA I COSTUMS: (br 93; La 126; Ch 120)

Els pares temen que l’amor natural dels seus fills s’esborri. Què és, doncs, aquesta naturalesa, susceptible de ser esborrada? El costum és una segona naturalesa, que destrueix la primera. Però, quèés la naturalesa? Per què el costum no és natural? Tinc molta por que aquesta naturalesa no sigui, ella ,mateixa, sinó un primer costum, com el costum és una segona naturalesa.

Pascal ens mira de transmetre la idea que els costums que heretem tots no son més que trets característics manllevats del comportaments que un mateix adquireix a traves del temps , ja que no existeix la naturalitat en...