Pentinats I Acabats

PENTINATS I ACABATS
La prehistòria:
El cabell era vist com un potent element màgic o cerimonial i es considerava
que era l’ànima de cada persona.
La primera eina que va fer servir l’home per tallar-se el cabell van ser las
lascas extremadament afilades de pedra de sílex, resultants del laboriós
procés d’obtenció de material tallant a partir de colpejar unes pedres amb
unes altres. Deraspalls es feien servir espines de peix, dents d’animals i
branques seques de diverses plantes i fins i tot van arribar a utilitzar sang,
grasses i tints vegetals com colorants per tenyir-se el cabell.
Els talls i colors de cabell no es devien a motius estètics, sinó a cerimònies, pràctiques o rituals.
Egipte
Les dones portaven el típic pentinat amb la melena completament llisa, el color negra idecorades amb
fines diademes o pedretes brillats o de colors. En canvi, els sacerdots de determinades castes podien
rapar-se completament el cabell o deixar-se’l llarg i cuidar-se les melenes. Així es podien diferenciar
entre diferents cultes. Aquesta cultura va ser de les primeres en considerar el cabell un element
fonamental de la bellesa física i ho intentava ja amb funcions estètiquesencara que també tenien
significat religiós.
Les perruques i els tints es consideraven invents pertinents a la cultura de las piràmides i es gracies a
ells que es coneix el henna en coloració capil·lar.
Grècia
Els pentinats que mes agradaven estaven extremadament elaborats i plens de detalls. Els agradaven
també els moviments expressats a través de rissos i ones. Tenien alguns cabells curtsrodejant la front i
melenes llargues i recollides a base de cintes, cordes, xarxes i altres elements decoratius. També per els
homes el cabell arrissat es considerava un exponent de la bellesa . Els esclaus eren els encarregats de

cuidar els cabells deus seus amos.

Alejandro Magno va aportar gracies a les seves conquistes d’Ori ent moltes receptes per tenyir i donar
forma al pentinat,formules de cosmètics que començaven a brillar.
Els Ibers
Havien seguit els seus propis criteris, però també va tenir una mica de influencia la cultura grega. Es
feien trenes, s’enroscaven el cabell, etc. Van començar a fer servir els complements com peinetes i
mantellines.
Els barbers
En qüestions de cabell van ser molt pràctics. Cabells llargs i bruts podrien arribar a ser realment molests
isent pobles humils i poc valorats van donar a las trenes i les cues de cavall mes valor.
Roma
Aquí es troben ja els criteris estètics, com poder mostrar els cabells llustrosos i pentinats elaborats amb
infinits detalls. El cabell en els homes era curt i solia aguantar -se amb una cinta. Les dones podien
deixar caure el seu cabell arrissat, en forma de tirabuixó o lleugerament ondulat, o bérecollir -lo amb
monyos sobre la nuca, que els embolicaven amb xarxes i cintes.
L’imperi Romà també es fa fixar en els cabells rosos com els de Julio César. L’impacte de aquet nou t o
va causar un gran efecte en les dones i es van començar a realitzar proves per aclarir el cabell, entre les
que es va popularitzar el compost de sèu de cabra, flor de camamilla , etc. Encara que va ser dolent per
lasalut dels cabells. Per aquet motiu es van realitzar les perruques elaborades amb cabell de
presoneres. Els salons de perruqueria eren ja un negoci, encara que en aquells temps no existien de
manera global com ara, sino que s’organitzaven per especialitats. En uns es realitzaven pentinats, en
uns altres es donaven color, en altres se’ls i feia perruques o postissos.. no va ser fin s fa cent anysmes
tard en que es va considerar el fet de que, al tractar tots de la mateixa matèria prima, el cabell, el millor
era unir-se per donar un servei complet. El metge i egiptòleg Jonckheere va descobrir algunes de les

receptes cosmètiques que utilitzaven els antics habitants del vall del Nilo.

Edat mitjana:
El declivi de l’Imperi Romà va donar pas a dos períodes de la història totalment...