pepepe


Introducció
Posidó és el déu del mar, les tempestes i, com a «Agitador de la Terra», dels terratrèmols en la mitologia grega. El nom del déu marí va ser adoptat en llatí per a Neptú , en la mitologia romana, sent tots dos déus del mar anàlegs a Posidó. Va ser venerat en Pilos i Tebas en la Grècia micènica de finals de l'Edat del Bronze, però va ser integrat en el panteó olímpic posterior coma germà de Zeus i Hades. Posidó va tenir molts fills i va ser protector de moltes ciutats hel·lenes, encara que va perdre el concurs per Atenes contra Atena. Li va ser dedicat un himne homèric.
Culte.
Posidó era un important déu municipal de diverses ciutats: a Atenes, era el segon en importància per darrere només d'Atena, mentre en Corint i en moltes ciutats de la Magna Grècia era el déu capde la polis.
En el seu aspecte benigne, Posidó es concebia creant noves illes i oferint mars en calma. Quan s'enfadava o era ignorat, hendía el sòl amb el seu trident i provocava deus caòtiques, terratrèmols, enfonsaments i naufragis. En l'Odissea, el seu rancor cap a Odiseu va impedir a aquest tornar a la seva llar en Ítaca. Els mariners oraven a Posidó per tenir un viatge segur, de vegadesofegant cavalls com a sacrifici; d'aquesta forma, segons un papir fragmentari, Alejandro Magne es va detenir en la costa grega abans de la Batalla de Issos i va recórrer a les oracions, «invocant al déu del mar Posidó, pel que va ordenar que un carro de quatre cavalls anés llançat a les ones.»

Posidó era senyor d'una illa meravellosa: la Atlàntida. Era el protector dels navegants: en un combatnaval, era ell qui decidia què grup humà havia de guanyar. També rep el culte de molts llocs eminentment mariners, de la costa, sobretot en Súnium, Átic.
Llegenda.
Posidó és un dels Olímpics, fill de Crono i Rea. Segons les tradicions, de vegades se li considera el germà major de Zeus, però en unes altres el menor. Posidón va ser criat pels Telquines i per Cefira, filla de l'Oceà. Quan va arribar enl'edat viril, es va enamorar de Halia, germana dels Telquinos, i li va donar sis fills varons. Posidón no només té el domini del mar, sinó que també pot deslligar tempestats, desquiciar les roques de les costes amb un cop del seu trident, i fer brollar deus. Des dels temps de la Ilíada, Posidón té assignat aquest domini, com Hades reina en els Inferns, i Zeus en el Cel i la Terra. Les sevesrelacions amb Zeus no són sempre amistoses. Amb Hera i Atenea, va prendre part en la conjura divina que tenia per objecte encadenar a Zeus.
Posidón passava per haver tingut nombrosos amors, tots ells fecunds, com Zeus; però mentre els fills de Zeus eren herois bienhechores, els de Posidón, com els de Llauris, eren gairebé sempre gegants malèfics i violents: amb Toosa va engendrar al cíclope Polifem;amb Medusa, al gegant Crisaor i al cavall alado Pegàs; amb Amimone, a Náuplio; amb Ifimedia, als Alóadas. Cerción, el bandit Escirón, que va ser mort per Teseu i el caçador maleït Orión van ser fills seus. Els fills que va tenir de *Halia van cometre tota classe d'excessos i el seu pare va haver de sepultar-los sota terra per sostreure'ls al càstig.



De Posidón s'originen nombrosesgenealogies mítiques, especialment els amors de Posidón i Deméter, dels quals van néixer una filla el nom de la qual estava prohibit pronunciar, i el cavall Arión, que muntava Adrasto quan l'expedició dels Set contra Tebas. D'altra banda, Posidón té una esposa "legítima", la deessa Anfitrite, una nereida, de la qual no va tenir fills.

Consorts i descendència.

La seva esposa era Anfítrite, una nimfa iantiga deessa del mar, filla de Nereo i Doris. Posidó va ser el pare de molts herois famosos en la mitolgia gerga , entre ells el famós Teseu.
Una dona mortal anomenada Tir estava casada amb Creteo (amb qui tenia un fill, Aesón) però estimava a Enipeo, un déu-ric. Tir perseguia a Enipeo, que defugia els seus avanços. Un dia Posidó, ple de desig cap a Tir, es va disfressar com Enipeo i de la...