pepi

ANTÍGONA
Salvador Espriu










El mite d’Antígona en l’antiguitat clàssica.
Les fonts originals de la tragèdia grega d'on beu Espriu són dues, l'Antígona de Sòfocles i Els set contra Tebes d’Èsquil.
En realitat són dues tragèdies que es complementen, la d'Èsquil explica amb tota mena de detalls la batalla que protagonitzen fins a la mort Polinices i Etèocles, els dos fills delrei Èdip, i germans de les princeses Antígona i Ismene. Una batalla pel poder i que té lloc a la ciutat de Tebes, que tenia set portes d'entrada. Cadacuna d'aquestes portes és objecte d'un cru enfrontament entre tropes enemigues. A la setena porta de la ciutat lluiten i moren els dos germans; s'extingeix així l'estirp del rei Èdip i s'acompleix la maledicció que pesa sobre la família.
Latragèdia de Sòfocles gira la mirada vers el paper i la tràgica sort de les dones en aquesta història familiar i col·lectiva de la ciutat de Tebes. Una vegada morts els dos germans, el nou rei de Tebes, Creont, ordena que el germà victoriós, Etèocles, sigui honrat i que es guardi la seva memòria com a salvador de la ciutat, i que el cos de Polinices estigui al ras, exposat a la nit i a la devastació deles aus rapinyaires. Antígona, que no pot permetre aquesta distinció en la sort dels seus dos germans, desobeeix les ordres de Creont i es disposa a donar sepultura a Polinices, segons ordena la tradició. Una vegada descoberta, Antígona també serà condemnada a morir per haver contravingut les ordres del nou rei. Així es consuma, igualment la maledicció que pesa sobre l'estirp del rei Èdip, que sensesaber-ho va matar el seu pare Laios, va contraure matrimoni amb la seva pròpia mare, Iocasta, i va tenir amb ella quatre fills.
A més de Polinices, hi prengueren part el seu sogre Adrast, el seu cunyat Tideu, Amfiarau, Hipomedont, Capaneu i Partenopeu. Cadascun d'ells havia d'atacar una de les set portes de la ciutat, però malgrat els seus esforços no la van poder prendre.
Polinices i Etèocleses mataren l'un a l'altre i només Adrast aconseguí salvar-se en la fugida.

Antígona i el teatre contemporani: Bertolt Brecht i Jean Anouilh.
Antígona de Brecht: L'Antígona de l'alemany Bertolt Brecht encara que tampoc es pot detectar cap influència en la primera versió d'Espriu perquè la de Bertolt Brecht és posterior, es publicà el 1947 i s'estrena a Zuric el 1948. Brecht situa l'acció alBerlín de 1945, a finals de la Segona Guerra Mundial, de manera que la coincidència entre la idea d'Espriu i la de Brecht és evident. Quan Espriu revisa el text, el 1963, sí que té a l'abast l'obra de l'autor alemany, i sí que podria considerar-se alguna influència de l'Antígona de l'obra de Brecht en la d'Espriu, sobretot perquè els canvis realitzats per Espriu imprimeixen a l'obra una certamodernitat que no tenia el text inicial. En les dos obres trobem una concepció pessimista del món.
Antígona de Anouilh: L'Antígona de Jean Anouilh és un text inspirat en el mite antic amb la tradició de la tragèdia grega. Es va publicar el 1942 i es va estrenar a París el 4 de febrer de 1944, durant l'ocupació alemanya a França en la Segona Guerra Mundial. El personatge d'Antígona representala resistència en la lluita contra les lleis de Creont, que representa el poder. Anouilh es va inspirar en el gest de Paul Collete, un personatge que no pertanyia a cap grup de resistència ni a cap moviment polític i que va disparar contra un grup de dirigents col·laboracionistes anomenats Marcel Ceat i Pierre Laval.










Antígona en el teatre català.
El teatre en català es trobava amb certesdificultats alhora de ser interpretats en la seva llengua. Les causes provenien de la situació sociopolítica que estava instaurada llavors en Espanya. Alguns motius en són:
- La repressió cultural sota la dictadura franquista
- Que el teatre fos un mitjà de comunicació amb influència de l’opinió pública.
I desprès, una de les coses importants que van passar va ser el naixement dels...