perder la piel

 Crèdit 1 resum
1.-Definició de salut:
Segons l’OMS, salut és l’estat complet de benestar físic, psíquic i social, i no sols l’absència de malaltia.

Pèrdua definitiva la mitjana és on Estat òptim de
de salut es troba la > de la gentbenestar
- +
MORT SALUT MÀXIMA
(difícil d'assolir)Segons aquest model, la salut és l'estat de benestar físic, psíquic i social que permet la
capacitat de funcionament autònom de la personai no només l'absència de malaltia, de manera que és un procés dinàmic que als dos extrems té:
com a salut òptima un estat complert de benestar
com a salut mínima, la mort.
No és immutable, oscil·lem entre un major i un menor grau de salut.

2.-Definició de malaltia:
Desajust en el funcionament adequat d'un organisme ja sigui a nivell fisiològic, psicològic, sociològic o ambiental.3.-Factors determinants de la salut:
Definició de factor: element o circumstància que contribueix junt amb altres a produir un resultat.
4 tipus de factors determinants:
1. Relacionats amb la biologia de la persona (p ex: edat, informació genètica...)
2. Relacionats amb el medi ambient:
contaminació: biològica(patògens), Química(metalls pesants, plaguicides...),Física(sorolls, radiacions...).
relacions laborals
condicions de treball
estrès
característiques de la vivenda
nivell educatiu i cultural
sistema de recollida d'escombraries
sistema de clavegueram
3. Relacionats amb els estils de vida
exercici físic
alimentació
sexualitat
Ús i abús de drogues
conductes agressives (per exemple en la conducció de vehicles,maltractaments,...)
4. Sistema de seguretat social i assistència sanitària.
Accés
cost
qualitat


4.-Els sistemes de seguretat social:
Durant l'Edat mitjana sorgiren el que podríem considerar les primeres societats d'auxili mutu,
les confraries vinculades als diferents gremis, que mitjançant les aportacions dels seus integrants s'intentava ajudar a aquells membres que queien en situació desfavorida.Altres precedents: Germandats d'Auxili, els Monts de Pietat.
Amb el temps aquestes institucions van anar evolucionant i aparegueren de noves, com ara la
Beneficència Pública.
Aquests sistemes en general solien organitzar-se en base a quotes dels seus associats que
permetien ajudar de manera solidària als afectats.
Al llarg del segle XIX (revolució industrial) apareixen les Societats de socorsmutu: fou el primer
tipus d'organització obrera.
És al segle XX quan apareixen els dos primers models de seguretat social.
Model continental o professional de Bismark: incorpora treballadors, estat i empresaris.
Model universal o atlàntic de Roosevelt-Beveridge: amb caràcter universal però cobrint
només situacions d'emergència .
A partir d'aquí podem parlar dels sistemes de seguretat socialque s'encarreguen de l'acció
protectora, la qual inclou les prestacions econòmiques, els serveis socials complementaris i el
camp de l’assistència sanitària.

5.-Tipus de sistemes sanitaris:
El sistema sanitari és el conjunt de recursos sanitaris d'un país i la manera com s'organitzen,
amb la finalitat d'atendre els problemes de la població.
Tres models sanitaris purs: (liberal,...