Perdonar

PERDOAR
Prof. Dr. Antoni BOSCH-VECIANA

I.

VERSÃO CÁTALÃ publicada em: Perdó i reconciliació en la tradició jueva (Scripta Biblica, 4), Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat – Associació Bíblica de Catalunya 2002, pp. 11-37. (Na margem da edição virtual consta a numeração das páginas da edição gráfica em cátalã)

II.

VERSÃO PORTUGUESA, por Josep Buades (Na margem da ediçãovirtual portuguesa consta a numeração das páginas da edição gráfica em cátalã)

III.

VERSÃO INGLESA, por Patricia Carol Dwyer (Na margem da edição virtual inglesa consta a numeração das páginas da edição gráfica em cátalã)

Perdonar
Antoni BOSCH-VECIANA
[Dins del llibre: Perdó i reconciliació en la tradició jueva, (Scripta Biblica 4), Barcelona: Publicacions de l’Abadia de MontserratAssociació Bíblica de Catalunya, 2002, pp. 1137]  

1. INTRODUCCIÓ Fa cent anys —el 25 d’agost de 1900— moria Friedrich Nietzsche, un home al qual la malaltia li féu comprendre la (seva) vida:
És així com ara comprenc aquell llarg temps de malaltia: per dir-ho d’alguna manera, vaig descobrir la vida de nou, i també a mi mateix, vaig assaborir totes les coses bones i fins i tot les coses petitescom no és fàcil que d’altres puguin assaborir-les —vaig transformar la meva voluntat de salut, de vida, en la meva filosofia (Ecce homo, § 3).

Nietzsche copsà el moment que li tocà de viure com l’encaminar-se d’occident cap a un final de món. Aquest encaminar-se decididament vers la fi (el no-res) s’esdevenia des dels seus orígens perquè els orígens portaven dins seu el germen del nihilisme, ladestrucció del món present, del sentit de les coses, de les més petites. Atenes (Sòcrates i Plató) i Jerusalem (Pau), els orients d’Europa, ens havien desorientat, havien —cadascú per la seva banda— abandonat el sentit de la terra i predicaven un món (les idees en el platonisme, el més enllà en el cristianisme) que menyspreava el nostre món: la terra, la presència incessant de l’ara, la vida.Nietzsche denunciava aquella situació. No es quedava, però, en la negativitat de la denúncia sinó que propugnava afirmativament un món nou: la vida, el sentit de la terra, el gaudi de l’etern retorn de tot. Un home, a parer de Nietzsche, havia viscut autènticament aquest món veritable: Jesús de Natzaret. Els teòlegs —Pau, el primer— crearen de nou la vida i la persona de Jesús de Natzaret, larecrearen: el logos destruí el sentit de la vida que tan patent era en Jesús de Natzaret. Pau logicitzà el Crist, fou el creador d’una cristologia, i en aquesta logicització del Crist, Crist ja no tenia res a veure amb Jesús de Natzaret sinó que tan sols era la imatge desvirtuada que, segons | Nietzsche, Pau havia intel·ligentment recreat. Nietzsche maleeix el cristianisme, allò que ha estat lainterpretació paulina de Crist. Una de les seves obres fonamentals L’Anticrist porta com a sotstítol precisament Maledicció sobre el cristianisme, això és, sobre «un gran

12

2

malentès», la interpretació que ja en els orígens es va fer de Jesús de Natzaret, sobretot per part de Pau. En aquesta obra Nietzsche afirma que:
En el fons només hi ha hagut un cristià, i aquest va morir a la creu(L’Anticrist, § 39).

I llegim una mica més endavant:
Tan sols una pràctica cristiana, una vida tal com la visqué aquell que va morir a la creu, és cristiana […] Encara avui aquesta vida és possible, per alguns fins i tot és necessària: el cristianisme autèntic, l’originari, serà possible en tots els temps […] No un creure, sinó un fer, sobretot un no-fer-moltes-coses, un ser distint […] (L’Anticrist, §39).

Prescindint ara de les moltes interpretacions a les quals ha estat sotmesa l’obra nietzschiana, el que resulta indubtable és l’enorme pes que ha tingut en la cultura europea el pensament de Nietzsche, per a bé i per a mal. Nietzsche ha ferit el cristianisme. En l’anunci de la mort de Déu hi ha contingut el repte de l’esfondrament del cristianisme i del naixement de l’home genial, de...