pere calders invasi subtil i altres contes selectivitat

PERE CALDERS: “INVASIÓ SUBTIL I ALTRES CONTES”
BIOGRAFIA:
Pere Calders va nàixer l'any 1912 a Barcelona. Son pare Vicenç Calders i Arús (1886-1969) era un home de molts oficis i amb vocació per les lletres; publicà diverses obres, i traduí Conte d'hivern, de Shakespeare. La seva mare, Teresa Rusiñol i Roviralta (1887-1977) provenía d'una família camperola, cosa que li va permetre al seu fillpassar la infància a una finca, molt prop de Polinyà. Allí, Teresa li ensenyà a llegir i escriure.
Als cinc o sis anys, anava a l'escola de Sant Pere Claver, i cap al 1920, els seus pares es van traslladar a Barcelona, on continuà els seus estudis a la famosa Escola Catalana Mòssen Cinto, dirigida per Josep Peronella. En instaurar-se la dictadura de Primo de Rivera, l'any 1923, aquesta escola foutancada, però els seus educadors en formaren una altra mig clandestina que serví a Calders per continuar l'aprenentatge fins als catorze anys. Aleshores fou quan començà a escriure els seus primers contes, entre els quals destaquen El primer Arlequí.
L'any 1929 ingressà a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, on l'any 1934, es va llicenciar en dibuix i arquitectura. Mentrestant, l'any 1932,treballà al diari Mercantil, i l'any vinent a l'Avuí, on escrivia reportatges i parlava d'art. Va publicar el seu primer conte, Histories de Fantasmes i el capil·la Estrella, ambdós l'any 1933.
Poc després, va emmalaltir d'una úlcera duodenal, que l'obligà a reposar durant quasi un any. Superada aquesta malaltia, contragué matrimoni amb una espanyola, i vvan tenir un fill en plena revolta militar(juliol del 1936). Aquell mateix any, entrà a formar part del comitè directiu d' UGT, i també publicà El primer Arlequí.
El 1937, es va fer voluntari i participà al bàndol republicà com a cartògraf, i posteriorment, a l'Estat Major de la 40 Divisió. No obstant, la guerra no li impedí d'escriure contes i novel·les i aquell any, quedà finalista al premi Narcís Oller amb el recull de contes L'any dela meva gràcia i dels Creixells amb la novel·la Gael·li i l'home déu (editada l'any 1983 i galardonada amb el premi ciutat de Barcelona). A més publicà Unitats de xocel 1938.
Fugí el 1939 d'un camp de concentració de Prats de Molló, i es refugià a Tolossa, i posteriorment a Mèxic, on mantenia relació amb un grup de catalans també exiliats, entre ells es trobava, Josep Carner. A centreamèrica,Calders es guanyava la vida com a dibuixant en diverses editorials, però en cap moment deixà de col·laborar a La Revista dels Catalans d'Amèrica, a Lletres i Pont Blau. L'any 1942, guanyà el premi Concepció Rabell en els Jocs Florals celebrats a Mèxic pel recull de contes La ratlla i el desig. Divorciat de la seva primera dona, Calders es casà a Mèxic, i d'aquesta nova unió va tenir tres fills més.
Amesura que anava publicant obres a l'exili, el seu pare anava guardant-les i l'any 1955 publicà Cròniques de la veritat oculta, que fou guardonada amb el premi Víctor Català. Aquest any es publicà també el conte de L'Espiral.
Cap a finals dels anys cinquanta aparegueren publicades entre altres Gent de l'alta vall i Demà a les tres de la matinada i a la dècada dels seixanta De retorn aBarcelona, Vergara Tartarí als Alps, L'ombra de l'atzavara (guardonada amb el premi Sant Jordi 1963), Ronda naval sota la boira, Aquí descansa Nevares.
En tornar de l'exili, Calders, trobà dificultats per a publicar les seves obres, però amb el temps, publicà un nou recull Invasió subtil i altres contes, l'any 1978, i aquell mateix any, la companyia de teatre Dagoll Dagom, representà el muntatgeteatral Antaviana. Un any després, el circuit català de televisió, li va adaptar Coses de providència i poc després s'arrepleguen les seues narracions de l'exili sota el títol Aquí descansa Nevares i altres narracions mexicanes.
Durant els anys 80, jubilat i tot, Calders no parava d'escriure, i els seus contes es traduïen arreu del món. Inclòs s'han fet diverses pel·lícules relacionades amb les seues obres....