PERE CALDERS

Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 29 de setembre de 1912 – 21 de juliol de 1994)[1] va ser un escriptor i dibuixant català, conegut sobretot per la seva faceta de contista,[2] que va rebre, entrealtres guardons, la Creu de Sant Jordi de 1982 i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1986.[3] A més de contes, Calders també va escriure diverses novel·les i articles periodístics en algunesde les publicacions més importants de Catalunya.[4] Els seus escrits destacaven per ser irònics i de vegades fantasiosos.[5] Com a dibuixant va arribar a dirigir L'Esquella de la Torratxa juntamentamb el seu amic Tísner.[6]
Després de la Guerra Civil Espanyola, on Calders va combatre pel bàndol republicà, es va exiliar a Mèxic on hi va viure vint-i-tres anys de la seva vida.[7] Amb els contesescrits durant els seus primers anys d'exili va confeccionar un recull anomenat Cròniques de la veritat oculta, el seu llibre més conegut, amb el qual va guanyar el Premi Víctor Català de 1954.[8]Calders, però, no va esdevenir realment popular fins a l'any 1978 amb l'estrena d'Antaviana, una obra de teatre de Dagoll Dagom basada en els seus textos.[7] Arran de l'èxit d'Antaviana es van reeditarmolts dels seus llibres i es va traduir la seva obra a quinze llengües diferents.[9] L'any 1992 la Universitat Autònoma de Barcelona el va investir Doctor honoris causa.[10]
« —Per què vàreu començar aescriure?
—Perquè tenia el cap ple d'històries. En principi, les escrivia per explicar-me-les a mi mateix, tot posant-les en net. De moment, no comptava amb l'opinió dels altres. Jo tot sol eraempresari i públic. Però mentiria si no confessés que quan algú, un amic, em va dir que de tant en tant l'encertava, em vaig sentir molt afalagat. En alguna ocasió, he dit que envejo els escriptors per alsquals, segons afirmen ells, el fet d'escriure els representa sofrir; em sembla un símbol de la transcendència del seu treball. M'avergonyeix de confessar que a mi em passa al revés, que sofreixo...