Pere Calders

Pere Calders (1912-1994) va ser un escriptor català conegut sobretot pels seus contes, que va rebre, entre altres guardons, la Creu de Sant Jordi de 1982 i el Premi d'Honor deles Lletres Catalanes de 1986. A més de contes, Calders també va escriure diverses novel·les i articles periodístics en algunes de les publicacions més importants deCatalunya. Va ser l'únic fill d'un matrimoni pagès català, que va traslladar-se a viure a Barcelona.
Després de la Guerra Civil Espanyola, on Calders va combatre pel bàndol republicà,es va exiliar a Mèxic on va viure vint-i-tres anys de la seva vida. Pero Calders no va acabar d'integrar-se mai a Mèxic i sempre pensava en tornar a Barcelona, per aquestmotiu, tan aviat com va poder va tornar a Barcelona, al 1962. Amb els contes escrits durant els seus primers anys d'exili va confeccionar un recull anomenat “Cròniques de la veritatoculta”, el seu llibre més conegut, amb el qual va guanyar el Premi Víctor Català de 1954.Calders, però, no va esdevenir realment popular fins a l'any 1978 amb l'estrenad'Antaviana, una obra de teatre de Dagoll Dagom basada en els seus contes. L'obra d'Antaviana va tenir un èxit extraordinari i els seus contes van ser traduits a quinze idiomesdiferents.
Els seus contes destaquen per la ironia i la fantasia. Són contes que aparentment semblen escenes quotidianes, en àmbits realistes però els fets són totalment extranysi absurds que Calders mostra amb tota naturalitat. D'altra banda, Calders, com Carner (el qual va influenciar a Calders) també desmitifica el mite. La dimensió tràgica delmite, es descodifica amb el seu trasllat a un nou àmbit, el del món de les relacions humanes i no el de l'univers dels herois.
Finalment, Pere Calders mor el 21 de juliol de 1994.