pere caldrrs

La imatge és una selecció de la realitat
La imatge està formada per elements plàstics ordenats en una sintaxi.
Aquests elements són: el punt, la línia, el contorn, la direcció, la textura,
el clarobscur, el color, el moviment, la dimensió i l’escala.
La imatge està íntimament lligada a dos processos:a la percepció que tenim d’ella i a la seva representació
La imatge no és la realitat, sinóuna representació d’ella. És un objecte independent, fabricat i escollit per qui elabora la imatge.

La imatge té una doble naturalesa: el que és i el que representa .
Segons la seva materialitat:
- Imatge mental
(pensada; apel·la als cinc sentits)
- Imatge natural
(plasmada en la retina)
- Imatge creada
(feta amb un suport i materials)
- Imatge registrada
(captada amb recursostecnològics: foto, vídeo…)
La fotografia, Niépce (1826-27)
Alberto Durero, autoretrat (1498), pintura a l’oli sobre fusta
Niépce, planxa de metall
Andy Warhol, serigrafiaFunció simbòlica
Denotació
(significat objectiu)
Connotació
(significat subjectiu)

Escala d’iconicitat:
MÀXIMA ICONICITAT
10. Model tridimensional a escala.
9. Holograma.
8. Fotografia en color.
7. Fotografia en blanc inegre.
6. Pintura realista.
5. Representació figurativa no realista.
4. Pictograma.
3. Esquema motivat.
2. Esquema arbitrari.
1. Representació abstracta (no-figurativa).
MÍNIMA ICONICITAT10.


Elements bàsics:
El punt, la línia, el contorn, el pla, el clarosbcur,el color, la texturaLa representació de la
imatge es basa en una sèrie d’elements bàsics, queformen la materia prima dequalsevol missatge visual.
Si descomposem els fenòmens visuals en aspectes parcials podrem veure millor l’efecte que crean i les percepcions que ens provoquen. Entendre les relacions entre les formes fa possible saber el que ens comunica una imatge.
Un simple envàs pot transmetre multitud de missatges
El punt
És la unitat mínima visual, l’element més simple. Marca i assenyala l’espai.
Poseeix unagran força d’atracció sobre l’ull, però no és més que un producte de la
nostra imaginació, no té dimensió.
És un recurs gràfic ampliament usat, per la impresió de continuitat que es crea en unir dos punts.
El punt
Un punt solitari en un pla, quines sensacions ens provoca?El punt Amb l’arribada de més punts sorgeixen grups i formacions que poden expressar gràficament diferents missatges.
Puntd’atenció Centre geomètric de la imatge
Punt de fuga(són conceptes diferents, però tots es relacionen amb el concepte de “punt”)

La líniaÉs la trajectòria descrita per un punt en moviment
Dos punts disposats a l’espai, no molt separats entre sí, es connecten formant una línia (seguint la direcció en la qual llegim).
Totes les línies es poden classificar com a rectes, corbes o mixtes(combinació de rectes i corbes)
- Aportar profunditat a la composició
- Separar plans y organitzar l’espai
- Donar volum als objectes de dos dimensions
Tipus de línies:
Línia com a objecte
Línia de contorn
Línia d’ombrejat
Els tres contorns bàsics expressen les tres direccions bàsiques:
- el quadrat, la horitzontal i vertical.
- el triangle, la diagonal.
- la circunferència, la corba.Estabilitat Inestablilitat
Provocació
Repetició
CalidesaLa direcció
del Trementino, 1991


Tipus de textura:
Textura tàctil: tridimensional, la sentim amb la mà.
Textura visual: bidimensional, evoca sensacions tàctils.
Textura gràfica: bidimensional, elaborada amb recursos gràfics. Es pot aconseguir repetint
sistemàticament una sèrie de signes (punts, líneas, creus, cercles...) en total’extensió de la forma dibuixada, o bé mitjançant l’escàner o la fotografia.Aquarel·la de William Turner,
La percepció fa ús de la nostra memòria per interpretar la textura.
Textura visual
Textura gràfica
El clarobscurLes variacions de la intensitat de la llum que il·lumina els objectes determinen
el clarosbcur. Permet suggerir sensació de profunditat.
El color . És una experiència visual...