Pere Casaldàliga

Pere Casaldàliga

L’Organització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental a nivell mundial, creada el 1945 i té la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans. Tots els estats de món aexcepció del Vaticà i Kosovo, formen part de l’organització.
El 1948, l’Assamblea General de les Nacions Unides va redactar i aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans, que són un conjunt de 30 articles que tracten de drets humans considerats bàsics i s’apliquen a totes les persones.
Referent al tema que vull tractar, el del bisbe i missioner Pere Casaldàliga, em vull centrar primer enl’article número dotze de la Declaració Universal dels Drets Humans, que us acabo d’explicar. Diu així:
Article 12
Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada, la seva família, el seu domicili o la seva correspondència, ni d'atacs al seu honor i reputació. Tothom té dret a la protecció de la llei contra tals intromissions o atacs.

Aquest és un article que reflecteixla història de Pere Casaldàliga i Pla, bisbe i missioner català nascut a Balsareny el 16 de febrer de 1928.
Es va formar al seminari de Vic, i el 1952 va ser nombrat sacerdot. Des de 1968, Casaldàliga viu al Brasil, concretament a São Félix do Araguaia (Mato Grosso), com a fundador d’una missió a favor de la teologia de l’alliberament i sempre ha sigut un defensor dels drets dels desfavorits comels indígens i camperols.
A part de missioner, que es la causa que el fa arribar a Brasil, el 1971 va ser ordenat bisbe de São Félix do Araguaia. La seva diòcesi és una de les més grans del país, ocupant una superfície de més de 150.000 km2, habitats, la seva major part, per indígens terratinents, però també habitat pel règim militar.
El 1977, va ser assessinat Joan Bosco, el vicari de PereCasaldàliga, al ser confós per aquest últim. El col·lectiu de colons que ocupaven il·legalment les terres dels índis, estava en contra del que Casaldàliga feia i continua fent, als seus 84 anys, amb parkinson i hipertensió, que és lluitar per retornar les terres i els drets que pertanyen als indígens. Després de l’assessinat, Casaldàliga va rebre el suport del Vaticà,per part del Papa Pau VIrecordant la seva memorable frase: “qui toca a Pere, toca a Pau”. Però quan es va morir va ser substituït per Joan Pau II, el suport llavors, va durar poc temps.
El bisbe de Balsareny, ha dedicat tota la seva carrera a ajudar als desfavorits, a donar menjar als pobres, a lluitar per retornar les terres que els colons van pendre als índis Xavante, a predicar en contra del capitalisme i a favor de laigualtat de drets, tal com ell expressa en el seu compromís: “la defensa dels interessos dels més pobres i dels indígens”
Però com en tot, Casaldàliga i Pla, ha de superar els entrebancs que es troba pel camí. A partir de l’assessinat del seu vicari, les amenaces de mort, de part del règim militar brasilè contra ell, augmenten considerablement.
Tot i això, abans de les fortes amenaces, va viatjaral Vaticà al 1988 i va ser rebut pel Papa Joan Pau II. La visita no va ser plenament satisfactòria i uns mesos més tard va rebre una carta de la Santa Seu, criticant el recolzament de la causa sandinista i de la Teologia de l’alliberació. Des de que Joan Pau II tenia el poder, Casaldàliga va ser un destorb per al Vaticà, que el va jubilar sense contemplacions l’any 2005.
L’any 2006, va rebre deles mans de Pasqual Maragall, el llavors president de la Generalitat de Catalunya, el XVIII Premi Internacional de Catalunya, dotat d’uns 80.000 euros. El delicat estat de salut, malalt de Parkinson i d’hipertensió, va fer que el president viatgés a São Félix do Araguaia per entregarli el guardó.
Mai ha tornat a Catalunya, ni tan sols per l’enterrament de la seva mare. Ni tampoc ha complert la...