Pere Coromines

Elena Jiménez – 16017315 M1 15/04/2013
Sociologia del treball Universitat de Barcelona

La tecnòpolis Catalana 1900-1936
Pere Coromines i Montanyà
Top of Form
Pere Coromines va ser un destacat polític, advocat, escriptor i economista. Va ser jutjat de forma injusta en el procés deMontjuïc, en el que finalment es va veure obligat a exiliar-se a França. Quan tornà va ocupar càrrecs polítics a Barcelona. Per una altra banda, va participà en l'aprovació de la Mancomunitat, va ser president de l'Ateneu Barcelonès, i també va ser un dels redactors de l'Estatut d'autonomia del 1932. Entre d'altres càrrecs rellevants.
La tecnòpolis defineix una societat que depèn i es fonamenta en latecnologia. La tècnica com a institució social no solament s’ha d’entendre com un procés mecànic d’activitats i mitjans per arribar a un fi, sinó que també s’ha d’entendre com un procés a partir del qual una societat pensa en la tècnica i hi treballa, amb ella i per a ella.
Bottom of Form
En quant a homes i terres, Coromines proposa la tecnòpolis com a exemple de perfecció organitzativa. Elseu discurs és d'inspiració hel·lenística sobretot quan fa referència a l'Estat i al sector públic dels clàssics, ja que ell entén la societat com un fenomen organitzatiu que sorgeix de forma natural, i considera que tothom es igual.
L'autor pren com a punt de referència a l'italià Achille Loria, el qual és caracteritza fonamentalment per intentar resoldre el problema social, per poder explicar elfenomen de la propietat com a clau de l'estructura social.
Pere Coromines afirma que l'evolució de la societat suposa l'apropiació de recursos que permeten la supervivència i es basa en la teoria de l'escassetat o l'abundància per explicar les desigualtats socials. Quan hi havia terres lliures hi havia esclavitud, i es el treball el recurs que s'ha de dominar, però quan les terres passen a tindrepropietat, sorgeixen els assalariats, la terra és un bé escàs i la propietat es converteix en una institució que cal preservar. Per tot això, utilitza el supòsit de "l'estat de naturalesa", fent referència a l'home salvatge que perd la seva llibertat per garantir la supervivència. El que suposa la fi de l'estat de naturalesa i l'explicació del del fenomen organitzatiu.
Fent referència a laintuïció versus racionalització,Coromines per poder entendre el fenomen organitzatiu es basa en algunes afirmacions del filòsof Henry Bergson, com que la intuïció és la força que mou la vida i creu que la naturalesa regeix un evolucionisme totalment aleatori. El català pensa que la naturalesa està regida per un fenomen aleatori, i la historia de la humanitat es dóna gracies a la intuïció. Considera que laracionalitat només regula el contracte social. I entén l'organització com contractualista, instrument de predicció, ordre i equilibri, manteniment de l'estructura social, on el més important es la propietat tant la privada com la pública. 
En quant a l’estandardització i la cultura el català considera que la cultura és el conreu d'alguna cosa, per oposició de la terra inculta i la terra culta, tal icom diu "era antes el hombre primario, sin historia", és a dir, l'home sense historia es inculte. De tal manera que, Coromines entén la historia com el resultat de la vida en societat i que la cultura és l'efecte directe de la civilització. La civilització de l'home suposa una transformació, en la que s'oposa el medi rural al medi urbà, interpretant que el pagès representa l'aïllament i l'anonimat,és a adir, quasi incivilitzat. Per tant l'home que fa historia gestiona la seva vida a partir d'uns objectius.
Coromines es mou entre el classicisme, la il·lustració i els totalitarismes, per explicar el fenomen organitzatiu. segons la seva perspectiva, l'organització esdevé el resultat inevitable dels nou temps. La cultura i l'organització són conceptes quasi paral·lels per a l'autor, ja...