Periodismo

MODERNISME
Jaume Brossa (1868-1919) va ser un dramaturg i crític català. Va publicar articles a l’avenç ( revista creada a la Renaixença) posant-se com a capdavanter del Modernisme, un corrent literari aparegut al finals del segle XIX i principi del XX, on es mostra partidari de les innovacions del moment oposant-se a al moviment anterior, la Renaixença. Durant la seva vida adopta unanarquisme individualista intel·lectual, fet que va provocar que escrivís articles polèmics amb llenguatge agressiu on defensava una línia democràtica.
L’any 1892 Brossa va publicar a “L’Avenç” Viure al passat, l’obra que seguidament analitzarem.
Viure al passat és el títol que engloba una crítica referent al passat, on es centra en el moviment anterior, la Renaixença, meitat del segle XIX, la quales basava en la recuperació del passat per la falta de contingut nacionalista i literari català durant els anys anteriors. L’autor ho cita en diversos cops en el text, i aquest és un dels exemples: L’excessiu culte al passat que s’apoderà del regionalisme esterilitza tota concepció moderna, convertint el catalanisme literari en una resurrecció arqueològica.”
Durant el desenvolupament del textpodem observar diversos contrastos entre el moment en el que es troba l’autor i el passat: “ Abans ens havia complagut i que ara veiem que és fullaraca” aquesta frase ens mostra les diferents visions i maneres de pensar de les dos èpoques, una més conservadora i regionalista i l’altra més regeneracionista i modernista.
Com hem dit abans Jaume Brossa és un dels crítics més importants delModernisme català. En aquesta obra Brossa fa una clara crítica a la Renaixença incitant la superació al Renaixement literari, ja que provoca l’estancament de la literatura, alhora també fa una crítica al regionalisme, que aquest impedeix el progrés de noves idees a la literatura, a partir d’aquest text podem deduir que l’autor tenia un pensament propi del regeneracionisme (superar allò que es vell perrenovar tots els aspectes de la societat), es a dir, aquest text mostra una clara visió regeneracionista perquè fa una crítica exagerada del passat per així donar més importància al progrés i a la modernització per poder aconseguir un avenç de la societat i no estancar-se en el passat.
A mitjans del segles XIX, on es situa el tema d’aquesta obra, Espanya estava sota el regnat d’Isabel II, monarquiaque va aconseguir la unificació del país, aquesta situació va persistir fins l’any 1868 quan Isabel II va haver d’exiliar-se degut a la nova situació política d’Espanya, el Sexenni democràtic. Gràcies aquest fet els ciutadans van adquirir una visió més federalista del país, és a dir, la descentralització d’Espanya. Catalunya amb la influència del nou sistema polític va anar assolintprogressivament més força amb la intenció d’independitzar-se d’Espanya. Aquesta lluita va durar cinc anys, però l’any 1873 el govern va trencar totes les esperances i va proclamar l’Estat Català.
El cop revolucionari del 68 i l’Estat Català de l’any 73 els podem veure esmentats en el text explicant els possibles triomfs de la literatura catalana si en comptes d’haver aconseguit l’Estat Català haguésaconseguit la independència.

Per altre banda trobem un altre autor líder del modernisme, Santiago Rusiñol (1861- 1931) un pintor, periodista, escriptor i dramaturg català. Amb una producció pictòrica destaquen un miler d’obres amb un centenar de títols a més d’un extens nombre d’articles. És un dels millors escriptors de totes les èpoques marcant les idees estètiques del seu temps.
Seguidament faremun comentari del discurs de la tercera, que pertany a l’obra “Festa modernista” de Santiago Rusiñol.
Les festes modernistes son celebracions celebrades a Sitges on es representen cinc actes promoguts per Santiago Rusiñol entre els anys 1892 i 1899. L'artista Santiago Rusiñol va comprar Can Faula i Can Sense, i va convertir aquestes dues cases de pescadors en un lloc d'eclosió cultural del...