Peronella d'Aragó

Fou concebuda per donar continuitat a la Dinastia Ximena. A la mort d'Alfons el Bataller sense descendència, una sèrie d'esdeveniments va fer que Ramir II elMonjo fos proclamat rei d'Aragó. Ramir II era vist com un rei dèbil i tant bon punt ascendí al tron aragonès ja es trobà amb revoltes internes. Poc després de néixerja va ésser projectat el seu matrimoni amb el fill del rei de Castella en el Tractat d'Alagón (1136), amb la intenció d'unir Castella i el Regne d'Aragó. Aquestasolució fou rebutjada per la noblesa aragonesa, i al cap d'un any, l'11 d'agost del 1137, es pactava el matrimoni de Peronella amb el comte Ramon Berenguer IV en elsCapítols matrimonials de Barbastre (1137). Segons les disposicions matrimonials el comte de Barcelona va posseir la sobirania d'Aragó a partir del 1137, any enquè Ramir II es retirà a la vida contemplativa al monestir de Sant Pere el Vell d'Osca i cedí els seus drets a la seva filla Peronella i l'espòs d'aquesta, RamonBerenguer IV.
Ramir II d'Aragó es reservà per a ell la dignitat (títol) del rei, donant a Ramon Berenguer IV la honor (propietat) del regne dels aragonesos i lapotestas (poder) reial, raó per la qual, en exercir tant el dominatum com el principatum, tingué la dignitat (títol) de «regni dominator Aragonenesis» (dominador delregne dels Aragonesos) i «princeps Aragonensis», (príncep dels Aragonesos). Per les lleis de la monarquia pamplonesa, Peronella no podia exercir la potestas, però sípodia transmetre la honor i tenir la dignitat, raó per la qual sí fou anomenada reina, i en els seus testaments va fer donació del regne d'Aragó al seu fill.