Perquè tenim por a la mort?

PERQUÈ TENIM POR A LA MORT?

“No tinguis por al que no veus”

Crec que aquest és el cau de la qüestió. La situació de tot aquest entrellat és què ni la ciència ha estat capaç de explicar, de unaforma creïble, que passa quan passam a ser no res. Senzillament, és això el que passa. El problema és que aquesta explicació està per damunt del nostre sentit comú i per tant, és impossible creureque senzillament no passa res.

Però encara que aquest fos el problema no entenc perquè el temor a "travessar la retxa" que ens separa de el que "en teoria" en diem realitat. He arribat a la conclusióque el temor de les persones a la mort oscil·la entre la situació de la vida en que es troba l'individu en el moment que és planteja la següent qüestió: Ets voldries morir ara mateix? La cosa apartit d'ara és fàcil. Si la teva resposta és no, és què, encara que no ho creguis la teva vida segueix sent suficientment bona i valuosa per tu com per regalar-la al no res i esta disposat a desaparèixer.En canvi, si la resposta és sí. És què consideres que ja n'has tingut suficient de la vida com per continuar sent.

Aprecio les persones que, un cop s'han fet la pregunta et respondre alguna cosaaixí com, no he estat mai res i no espero ser res. Ja he tingut la oportunitat de viure. Ja puc marxar. Crec què és la filosofia de vida que tothom hauria de tenir. Ja em tingut la oportunitat de veureque hi ha aquí. Perquè no descansar eternament en el no res? Perquè no deixar de preocupar-se pel què ets o pel què has de deixar de ser?

No em preocupa la mort, em preocupa més el que deixes quansa t'acaba el temps. Em preocupa més trobar-me a un llit dins un edifici d'olor estrany i parets blanques a conjunt amb la gent estranya que hi volta per allà. Em preocupa més que la darrera imatgeque tingui sigui la de la gent que estimo plorant sense dissimula perquè me'n vaig de viatge al descans etern. A la NO preocupació infinita. Tem-ho més que el vent s'en porti la meva ànima mentre...