persistència de la memòria

LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA
1. DOCUMENTACIÓ GENERAL
a. Títol: La persistència de la memòria
b. Autor: Salvador Dalí
c. Cronologia: 1931
d. Tècnica: oli sobre tela / miniaturista
e. Mides: 24 X 33 cm.
f. Localització: MoMA ( Nova York)
g. Estil: Surrealista
2. ANÀLISIS FORMAL
a. Elements formals i compositius:
- Composició: Els colors brillants i Elements plàsticsDibuix molt precís lluminosos. Tonalitats càlides, Detallisme acurat colors típics del Mediterrani. Predilecció per la línia Color ric i variat. Predomini de tons freds (blau, grisos i blancs). Contrast amb els càlids (ocres, marrons i grocs). Realisme gairebé fotogràfic en els objectes i paisatges. Pinzellada plana i precisa. És una tècnica miniaturista.
La llum juga un Cala retallada perpenya-segats rocosos. gran paper. Molta llum al fons, blanca i irreal. Ambient crepuscular. Llum nítida i brillant que projecta ombres allargades. Focus lumínic no visible, fora de la tela (part superior dreta) Llum tenebrosa en primer terme. Objectes suaument il·luminats, que projecten les seves ombres i es retallen en l’espai.
Composició Molt estudiada: en diagonals ascendent, d’esquerra a dreta.Equilibri perfecte entre: zona de les roques i zona de rellotges tous. El costat esquerra(rellotges, taula, olivera) queda compensat per la força de la llum de la dreta. La diagonal de la taula ens du al rellotge tou de la branca de l’olivera, la qual porta la mirada a les roques daurades, i de nou als rellotges.
Paisatge de capvespre Sobre la figura hi ha un rellotge de butxaca tou. Al centre un captou amb un gran nas del qual surt una llegua carnosa i llarga. No té boca i el coll es perd en la foscor. L’ull tancat té unes enormes pestanyes.
Sobre el “moble” o pedra rectangular de l’esquerra hi ha 2 rellotges més:. Un més petit, tancat, ple de formigues.. L’altre molt més gran i tou, deformat sobre el moble, amb una mosca que marca les 7h.Del moble surt un arbre trencat, amb una solabranca sense fulles de la qual penja una altre rellotge tou.
Al fons hi ha una calla i uns penya-segats, molt il·luminats. Hi ha una pedra més petita i rodona, que projecta l’ombra sobre la sorra de la platja deserta. L’aigua reflecteix les roques. El mar i el cel són del mateix color blau. Darrere l’arbre hi ha una plataforma rectangular, blava, que connecta amb el mar. És un paisatge irreal i atemporal, solitari i irreal.
-Elements plàstics: Estem davant d’un paisatge al capvespre. Trobem en primer terme i al centre de la composició una estranya figura: un cap tou amb un enorme nas del qual surt una llarga i carnosa llengua. No hi ha boca. El coll es perd a la foscor. L’ull està tancat, té unes enormes pestanyes. Tot el cap sembla que dormi sobre la sorra. Pot ser que sigui un autoretratdel pintor. A sobre reposa un rellotge de butxaca tou.
Sobre el moble rectangular situat a l’esquerra de la composició s’hi troben altres dos rellotges:
• un més petit, tancat, sobre el qual s’apilonen una gran quantitat de formigues,
• l’altra, molt més gran, tou, deformat, prenent la mateixa forma del moble , sobre el qual hi ha una mosca i que marca les 7h. D’aquest moble surt un arbretrencat, potser una olivera amb una sola branca sense fulles de la qual penja un altre rellotge tou.
Al fons, intensament Paisatge: il·luminada podem veure una cala retallada per penya-segats rocosos. Una platja deserta. El mar es confon amb el cel blau cobert de vaporosos núvols blancs.
-Profunditat: Hi ha perspectiva lineal, amb un punt de fuga central. Paisatge en segon terme. Els colors càlidsapropen i els freds allunyen. El fet que la línia de l'horitzó sigui alta fa que doni més importància a la part del davant que no pas al paisatge. la línia alta de l’horitzó engrandeix les figures de primer pla.
-Expressió: Té poca expressivitat. ens mostra l’univers irreal i oníric de l’artista, els seus somnis, les seves obsessions
-El poc moviment que té ve donat per les línies corbes dels...