Persistencia De La Memoria

LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA
1. FITXA TÈCNICA
Autor Salvador Dalí
Títol La persistència de la memòria
Cronologia 1931
Material i tècnica Oli sobre tela. La tècnica de la pintura a l’oli, una tècnica pictòrica humida on l’artista dissol els colors (pigment) en oli, normalment de llinosa, (aglutinant) i l’aplica amb un pinzell sobre fusta o tela (suport). Aquesta tècnica permet que els colorsquedin mol lluents i que el pintor hi pugui fer correccions , ja que tarda a assecar-se. Per altra banda, presenta el problema de l’enfosquiment, que fa que cada cert temps el quadre s’hagi de restaurar.
Estil Surrealisme
Ubicació actual The Museum of Modern Art (MoMA), Nova York.

2. BREU BIOGRAFIA
Dalí és el màxim representant del surrealisme oníric. La seva formació acadèmica a Madrid ila seva amistat amb Buñuel i García Lorca el marcaren en el futur. El 1928 es traslladà a París, on Miró el feu relacionar amb el grup dels surrealistes, al qual aportarà el seu “mètode paranoicocrític” de pintura. Després de desavinences artístiques i ideològiques amb el grup, se’n va als Estats Units d’Amèrica, on triomfa fent decorats per a pel•lícules, publicitat, joies, moda, edicions debibliòfil... fins que torna a Portlligat l’any 1955. Tota la vida estigué lligat a Gala, a la seva musa, i sovint es diu que la millor obra fou la creació del seu propi personatge.
3. DESCRIPCIÓ FORMAL
DESCRIPCIÓ
Paisatge atemporal i solitari amb una platja i uns penya-segats de fons. A l’esquerra de la composició i en primer pla, apareix un tros de pedra rectangular sobre el qual es disposen dosrellotges: un de metàl•lic, sobre el qual hi ha un munt de formigues; i un altre que, doblegat al marge de la roca i amb una mosca sobre el vidre, ofereix una inusual consistència tova.
Sobre la mateixa roca hi ha també una soca d’olivera completament seca, d’una branca de la qual penja un rellotge tou. Darrere seu, una plataforma, potser de fusta, pintada de color blau es connecta amb el fonsmarí. Finalment, al centre de la composició, un tercer rellotge tou s’emmotlla a un estrany rostre humà que sembla estar dormint.
ICONOGRAFIA
Segons explica el mateix Dalí, aquesta obra popularment anomenada “Els Rellotges Tous” la va pintar un vespre en què es va quedar sol mentre Gala anava al cinema amb uns amics, ja que sentia un estrany maldecap i un malestar general. Sembla ser que durantel sopar havien degustat un excel•lent formatge Camenbert i Dalí es va entretenir reflexionant filosòficament sobre allò que li inspirava la imatge del formatge tot desfent-se. Aquesta visió el va inspirar per completar l’obra en la qual treballava, un paisatge dels voltants de Portlligat al capvespre, on hi va situar els rellotges desfent-se com el formatge.
FUNCIÓ
Estètica, però alhora es potconsiderar un retrat psicològic de Dalí i una reflexió del pas del temps.
COMPOSICIÓ I LÍNIES COMPOSITIVES
Tancada i asimètrica. És una composició molt estudiada. Domina la línia horitzontal del mar al fons, remarcada per la llum, que divideix el quadre en dues meitats desiguals però harmonioses. Es complementa amb l’horitzontalitat de la branca seca de l’arbre, que amb el seu tronc marca al’esquerra una vertical que equilibra la composició.
Com a elements dinàmics, el pintor utilitza les línies diagonals del taulell i el cap tou i les corbes dels rellotges i també del cap. La perspectiva tradicional existeix, però l’espai sembla estrany. El punt de vista de l’espectador és alt, encara que no en tots els objectes.
RECURSOS TÈCNICS
El dibuix utilitzat per Dalí es caracteritza per ser, amés d’impecable, molt precís. Les formes són representades amb un realisme quasi fotogràfic. La representació és quasi hiperrealista.
Els colors són brillants, alhora que lluminosos. Predominen els tons freds (blaus, grisos, blancs), que contrasten amb els càlids (ocres, marrons i groc), colors típics del mediterrani.
La llum hi juga un gran paper. El quadre està dividit en dues parts no...