Personatges aloma

Aloma: Es diu així perquè un oncle de la seua mare, que llegia Llull, ho havia volgut. Era el nom d'un dels personatges del llibre” Llibre d'Evast e Blanquerna”.
És una adolescent, bastant bonica,prima, no molt alta i pàl·lida. Té una dent del mig una mica més amunt que l'altra i les mans petites. Té molt poca autoestima, i en quant als sentiments i el seu estat d'ànim passa d'un extrem a unaltre, de l'alegria més esborrajada a la tristesa més negra. És vergonyosa, molt tendra, massa distreta, i diu que tot li cansa de seguida. Vol fugir del món en el que viu perquè li pareix gris i trist.Cada vegada es sentia més presonera i dominada, si no volia morir asfixiada hauria de defensar-se amb les dents. Pensa que hauríem de tenir un armari on desar tot allò bonic que ara no ens cap a lavida. I que ho poguéssim traure quan ja no fos tan trista.
Joan: És el germà d'Aloma, viu al marge de tot i no s'adona de res. Encara que treballa, aposta els diners i d'aquesta manera va perdre lacasa. No és gaire responsable i no estima massa la seua dona, però pensa que és una bona dona que s'ocupa bé de la casa i de la seua família. Tingué una aventura amb Coral.
Anna: és la cunyada d'Aloma,està casada amb el seu germà Joan. Tot l'amoïnava i la marejava, mai tenia ganes de sortir. Era molt pesada i segons quins dies no podia aguantar-la. Es conformava i, a la seua manera, era feliç,encara que estava enterada de les aventures i les apostes del seu marit. Es resignava amb tot. S'espantava de les malalties del seu fill Dani perquè no tenia ganes de patir.
Robert: És el germà d'Anna,viu a Amèrica. Era massa pàl·lid, amb la mirada febrosa i els ulls brillants, que a Aloma li feien angúnia, a penes més alt que Aloma. Els seus cabells eren lluents, decantats cap a la dreta. Vivia enun altre món entre coses que no el deixarien mai, com aquella dona que l'esperava a Amèrica, l'ombra de la qual posava intranquil·la a Aloma. Segons aquesta, era com un plat de sopa que et posen a...