Personatges Mar i cel

Personatges de Mar i cel
Saïd: és el capità del vaixell de corsaris algerians. Exerceix la seva autoritat sense acceptar rèpliques. D’entrada, sembla, que només tingui un objectiu: atacar els vaixells dels cristians per obtenir-ne el botí, durant la història manifesta la voluntat de venjança envers els cristians que li han destrossat la vida. Però ben aviat queda en evidencia la sevagenerositat i la seva noblesa. Valora la valentia i l’orgull de Ferran i menysprea la vanitat i la hipocresia de Carles. És en el tracte en Blanca, quan experimenta sentiments oposats. Primer la mira amb indiferència , però li impressiona que es digui com la seva mare i que plori, quan ell, explica la historia dels seus pares. La relació que té amb Blanca és el factor que el fa evolucionar com apersonatge. Comença a estimar-la i a desitjar-la .
D’altra banda, els pirates del vaixell se li enfronten, enfadats per el tracte que li dona a Blanca. Finalment, Saïd, sent que el seu amor ha estat finalment, possible, però no existeix un món per poder-lo viure.
Blanca: és afectada per una educació repressora, feta a imatge de la religiositat intolerant i fanàtica del seu pare. La seva mare va morirquan tenia quatre anys, fins llavors a viscut tancada en la cel·la del convent. Ara de gran vol consagrar la vida a Déu, per això el seu pare la du a Barcelona. L’atac dels pirates li ha fet conèixer els anomenats enemics de la fe, viu amb el terror de acabar escalava de l’harem. Experimenta la temptació de suïcidi, però Carles li treu del capo, perquè és pecat. Ferran, el seu cosí, s’adona del’actitud fanàtica de Blanca i intenta evitar que visqui enclaustrada. El plor de Blanca, en sentir la història dels pares de Saïd, és com una escletxa emocional en el seu món interior. No entén el gest de Saïd de perdonar-la per l’intent d’assassinat. Comença a valorar la bondat i la capacitat de compassió d’ell.
Es desespera quan veu l’arribada a Argel i li demana a Ferran que, abans d’arribar, lamati. Allà és quan Ferran li declara el seu amor des de la infantesa i es produeix una escena violenta per part del gelós Saïd. Alliberada de la pressió del seu pare i del pes de la religió, Blanca s’aboca a viure l’experiència amorosa.
La mort li arriba de la involuntària del seu pare, a casa d’un últim acte d’heroisme i d’amor per protegir a Saïd.


Carles: és el pare de Blanca, un home ric ivell. Sembla està al servei del rei i va acompanyat d’una milícia que l’obeeix. Ha lliurat ala seva filla, des de ben petita, a un convent de clausura i afirma que la vocació de Blanca és convertir-se en monja. Precisament, en el viatge que fan cap al convent de Barcelona, el seu vaixell és atacat per uns pirates i es converteixen en presoners. Sap que ell aconseguirà ser alliberat pagant un bonpreu, però tem per la sort de la seva filla.
Manifesta un odi extrem envers als moriscos. És un personatges sense complexitat psicològica, actua sempre com a persona intolerant i autoritària. S’oposa totalment a la felicitat amorosa de Saïd i Blanca.
Acaba matant, de forma involuntària, a la seva filla.
Ferran: és el patró del vaixell cristià. Cosí de Blanca, la va estimar quan eren infants.Li preocupa el comportament de la seva cosina i la intenta convèncer de la seva visió equivocada de la religió. És un home valent, arrogant i que no acceptar actua com a traïdor quan els pirates li demanen informació. S’enfronta amb Saïd quan es posa gelós. De fet, Ferran hauria set un rival amorós per Saïd, però es manté sempre discret en la seva estimació per Blanca. No dubta a enfrontar-se ala irracionalitat de Carles per haver reprimit la vitalitat de Blanca.
Finalment, actua en defensa de Saïd, perquè s’adona de la seva noblesa i bondat. Intenta salvar el pirata amb un pla, però davant de la desgràcia final, només pot constata la desaparició definitiva de Blanca i Saïd.
Joanot: es presenta com un renegat del cristianisme. Viu torturat per la culpa que arrossega, va matar la...