PERSONATGES REVOLUCIO FRANCESA

Va ser nascut a Versalles, Frana el 1754 i va morir a Pars, el 1793. Va ser rei de Frana i duc de Berry. Va heretar el tro de Llus, el dof de Frana i nt de Llus XV. Al 1770 va contraure matrimoni amb Maria Antonieta, filla de lemperadriu dustria. Van tenir 4 fills. Ell era un bon home, amb bones intencions que es va deixar influenciar per la reina i els nobles, per aix va acabar tant malament.Junt amb Frana va desenvolupar un dels papers ms grans en la Guerra de la Independncia Nord-americana (1778-1783). El seu regnat no va ser un dels ms fcils, i ell va deixar ms clara que laigua la seva capacitat de governar. Va coincidir amb les reformes econmiques liberals que els ministres Turgot, Malesherbes i Necker que van proposar per reduir el dficit pblic i la revolta dels nobles per treurelsels privilegis. El privilegiats es van resistir a la liberalitzaci de la economia i es va desencadenar una crisi poltica interna. Amb motiu daquesta crisi es van convocar els Estats Generals, que no es convocaven des de 1614. Va ser a Versalles, i en van convertir en lAssemblea Nacional Constituent el 1789. El rei va ser millor considerat al concedir el doble vot al tercer estat, tot i que no liva durar gaire. El 1789 va comenar la Revoluci i el incidents es van precipitar perqu el rei no va poder frenar el Tercer Estat. El 14 de juliol de 1789 es va fer la presa de la Bastilla. Desprs de laixecament doctubre es va installar a Pars i va fingir lacceptaci de la Constituci de 1790, per a espatlles del pobla va demanar ajuda als monarques estrangers perqu lajudessin a fugir. De fet, lagent el va atrapar a Varennes i es va fer la suspensi de la reialesa i la polmica sobre mantenir Llus XVI al tro. Va poder tornar a regnar el 1791, per molt limitat de poders. Al 1792 amb lassalt de les Tulleres va ser susps definitivament, jutjat per delicte de traci i condemnat a morir a la guillotina. Mara Antonieta de ustria (reina) Va nixer el 2 de novembre de 1755 i va morir el 16 doctubre de1793. Va ser reina consort de Frana des del 1774 fins a l 1792, lany en que va ser guillotinada. Era filla del emperador del Sacre Imperi, Francesc I i de la emperadriu Maria Teresa.Va contraure matrimoni el 16 de maig de 1770 amb Llus XVI, a la capella del Palau de Versalles. Van ser casats amb el fi de consolidar una aliana entre Frana i la dinastia dHabsburg. Llus XVI de Frana i ella no vanconsumar el seu matrimoni fins a set anys desprs del casament. El rei tenia fimosis i el coit li resultava dolors. Temers es va negar a la circumcisi tot i que finalment , la necessitat de descendncia el va obligar a operar-se. Van ser pares de Mara Teresa de Frana (1778-1851), de Lus Jos de Frana (1781-1789), de Luis XVII de Frana (1785-1795) i de Mara Sofa Helena Beatriu de Frana (1786-1787). Lareina, que no comptava amb el favor dels francesos per ser estrangera, va fer augmentar la seva impopularitat per la seva lleialtat als interessos austracs, la mala reputaci dalgunes de les seves amistats i la seva extravagncia, a la qual es van atribuir els problemes financers del govern . Amb lesclat de la Revoluci Francesa lany 1780, va donar suport al sector intransigent de la cort que esnegava a arribar a un acord amb els revolucionaris moderats i va demanar ajuda al seu germ, Leopold II, emperador del Sacre Imperi. Els reis van intentar fugir de Pars amb els seus fills Maria Teresa i Luis Carlos en 1791, per van ser capturats i fets presoners. La monarquia va ser enderrocada el 1792 i, desprs de lexecuci de Llus XVI, va ser separada del seu fill i enviada davant el TribunalRevolucionari a lany segent, que la va acusar de traci i la va condemnar a mort. Va ser guillotinada el 16 doctubre de 1793 a Pars. La Fayette (feuillant) Va nixer el 6 setembre 1757 dins duna famlia noble de Chavaniac. Va cursar estudis al Collegi Louis - le - Grand de Pars. Va servir a lExrcit francs de 1771-1776 on va aconseguir la graduaci de tinent . Quan les colnies nord-americanes van declarar...