Perspectiva de futur pagesia Vall Fosca

Maria Barrachina Jiménez

Perspectives per a la ramaderia del Pirineu català
Anàlisi multidimensional dels seus condicionats
a partir de l'exemple de la Vall Fosca (Pallars Jussà)

Tesi doctoral dirigida per
Dr. Antoni F. Tulla Pujol
Dr. Jordi Cristóbal Rosselló

Departament de Geografia
UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

Maria Barrachina Jiménez

Perspectives per a la ramaderiadel
Pirineu català.
Anàlisi multidimensional dels seus
condicionants a partir de l’exemple de la
Vall Fosca (Pallars Jussà)

Tesi doctoral dirigida per

Antoni F. Tulla Pujol

Jordi Cristóbal Rosselló

DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA
FACULTAT DE FILOSOFIA I LLETRES

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
2011

Aquest treball de recerca – que forma part del programa de Doctorat enGeografia de la
Universitat Autònoma de Barcelona – ha estat desenvolupat en el marc dels projectes El
desarrollo local sostenible de las zonas de montaña en el umbral entre el abandono del territorio y la
naturbanización (SEJ2006-04009/GEOG) i Los paisajes de las áreas de montaña. Patrones de
gestión y de ocupación del territorio (CSO2009-08271), ambdós finançats pel Ministerio de
Educación yCiencia, i del projecte Anàlisi de la producció de biomassa en prats de dall i pastures
de muntanya en relació al recursos hídrics a la Vall Fosca i a la Vall d‘Assua mitjançant la Teledetecció
(Pirineu Axial-Nogueres) (2009ACOM00118), finançat per la Generalitat de Catalunya. Ha
estat possible gràcies al Programa de Becas de Formación de Profesorado Universitario (FPU) del
MEC i ha comptat amb elsuport del Programa ISIS/SPOT del CNES.

A la meva família i el seu amor
incondicional... que continua aturant
rellotges i esborrant distàncies, i em
fa sentir que hi sóc allà mateix

A la família que em va adoptar
explicant-me un conte

Al mes d’octubre més llarg de la
història

“El viatge no acaba mai. Són els viatgers que acaben. I fins i tot aquests es poden prolongar enmemòria,
en record, en narrativa. Quan el viatger es va asseure a la sorra de la platja i va dir:
“no hi ha res més a veure”, sabia que no era veritat. El final d’un viatge no és altra
cosa que el començament d’un altre viatge. Cal veure el que no s’ha vist, tornar a veure
el que ja s’ha vist, veure a la primavera el que es va veure a l’estiu, veure de dia el que
s’ha vist de nit, veure amb sol elque abans era sota la pluja, veure els camps com
verdegen, veure la fruita madura, la pedra que ha canviat de lloc, l’ombra que abans no
era aquí. Cal tornar sobre els passos que s’han fet, per repetir-los, per traçar nous
camins al costat del que ja hi havia. Cal recomençar el viatge. Sempre.
El viatger sempre torna”

Viagem a Portugal, José Saramago

Agraïments
Ha passat molt detemps des que va començar la petita gran aventura de fer aquest viatge de títol
solemne, i ara que arriba el moment de parar-se a descansar uns segons i mirar el mapa decidint el
proper moviment, faig un cop d’ull a la meva motxilla i tot el que s’hi ha anat acumulant. La trobo
plena de moments a recordar, especials i diferents. Ocupant algunes butxaques i entremig d’altres coses
hi ha lesestones solitàries, les petites angoixes, els moments d’inseguretat i els errors. Grans
oportunitats d’aprendre que, passat el temps, han quedat convertides en grans “no hi havia per tant!”.
I, sobretot, el que omple la motxilla a vessar, fent-la misteriosament lleugera, són els grans moments,
darrere dels quals sempre hi ha hagut algú a qui voldria donar les gràcies. I han estat tants i tants quepodria omplir algun altre centenar de pàgines, així que potser que comenci.
Gràcies als meus directors. A en Toni Tulla, que em va acompanyar des del principi, per la
confiança, el suport i la generositat. A en Jordi Cristóbal, que em va trobar a mig camí. Per la
insistència, la disponibilitat i els ànims.
Als companys i companyes del GRAMP, que amb la seva feina m’han fet descobrir un món...