Pesta Negra




INTRODUCCIÓ

El major assassí de la història d'Europa va ser un bacteri que, a mitjan segle XIV, va arribar per. mar transportada per una rata. A Anglaterra va matar entre un vint i un vint-i-cinc per cent de la població; en algunes ciutats alemanyes, com Magdeburg i Hamburg, va acabar amb la vida de la mitat dels seus habitants. Una de les capitals emblemàtiques de lescristiandat, París, va perdre al voltant d'un quart dels seus habitants. Però no sols va devastar les grans ciutats, sinó que en poblacions molt més xicotetes també va matar a un gran nombre de persones, entre un vint i un trenta per cent. Va haver-hi casos excepcionals, com la ciutat italiana d'Imola, que va perdre, entre 1336 i 1371, prop del quaranta per cent de les seues ànimes; o la zonaoriental de Normandia, que va veure extingir-se a un número aterridor d'hòmens, dones i xiquets. A lloms d'eixa rata va arribar la pesta per antonomàsia, la pesta que més tard delmaria grans territoris de l'Amèrica acabada de descobrir: la pesta.

Daniel Gómez Escrivá 3ESO-A

L'ORIGEN DE LA MALALTIA

Ha pogut establir-se que el seu punt de partida va ser Caffa, una colònia genovesa situada en lapenínsula de Crimea. Fins allí Hauria arribat procedent del continent asiàtic, portat per uns soldats mongols afectats per la malaltia. En una de les habituals incursions que estos nòmades realitzaven contra aquella ciutat de comerciants haurien quedat infectats alguns genovesos, que al seu torn, la difondrien per altres llocs. En principi només es tractava d'una malaltia humana, sinó pròpia derosegadors, als que matava sense remissió. De fet, l'aparició de rates morta era una de les primeres evidències de l'arribada de l'epidèmia, l'agent de la qual és el bacteri denominada Pasteurella pestis. Però succeïa que la rata anava acompanyada d'una puça que vivia amb ella i d'ella, i que per tant, també transportava el bacteri. La puça no distingia entre rosegadors i humans, i quan entrava en contacteamb estos últims, al picar-los, els inoculava el bacteri. Però la malaltia no adoptava una única forma. Podia presentar-se com una afecció pulmonar que causava una greu insuficiència respiratòria, i podia també aparéixer en una de les seues maneres més terribles i mortals, la septicèmica, amb hemorràgies cutànies amb plaques de color negre blavós: d'ací que es coneguera com a pesta negra.Finalment, hi havia una forma que es coneixia com a pesta bubònica, que era la més freqüent: es caracteritzaven per l'aparició en el cos humà d'uns bubons, que no eren sinó ganglis limfàtics voluminosos, en l'engonal, en l'axil·les o en el coll.
Un eriçó de temor i aprensió recorria als que observaven, en si mateixos o en altres, estos símptomes. Com va relatar el gran escriptor italià Boccaccio en laseua famosa obra Decamerón: Al començar la malaltia els eixien a les femelles i als barons en els engonals i les aixelles unes unflors que aconseguien la grandària d'una poma o un ou. la gent comuna els cridava a eixos embalums ''bubas''. I en poc de temps estes mortíferes inflamacions cobrien totes les parts del cos. Els rics fugien de les ciutats cap al camp. Perquè la pesta viatjava: les fúnebresempremtes el seu recorregut has pogut ser reconstruïdes.
TARDOR DE 1347: L’ATAC

Com ha dit l'historiador francés Li Roy Ladurie, la difusió de l'epidèmia va suposar, per sorprenent que puga paréixer, el primer pas en la unificació microbiana del món. Així, van ser els marins genovesos, al tornar des de Caffa al seu país d'origen, els que van propagar la malaltia pels distints ports delMediterrani en què atracaven. Un dels primers llocs a rebre la plaga va ser Sicília, en la tardor de 1347. Allí els genovesos transportaven amb si, impregnada en els ossos, una malaltia de tal naturalesa que tot el que haguera parlat amb algun d'ells era aconseguit pel mal. La malaltia provocava una mort immediata, absolutament impossible d'evitar. En el seu curs cap al nord, la pesta va arribar a les...