Peter Pan
Páginas: 32 (7867 palabras)
Publicado: 23 de septiembre de 2013
Tots els nens es fan grans, tots menys un: Peter Pan.
ESCENA 1 Habitació dels nens
Ens trobem a una habitació infantil, hi ha tres llits, una tauleta, una capça de
costura, algunes joguines pel terra i un balcó. (els personatges hi hauran de
poder entrar i sortir).
De cop entren corrents dos nens en pijama, són en John i en Michael Darling. En John porta ulleres i fa servir unpenjador com a ganxo a la mà dreta i una espasa de fusta a l’altra mà. L’altre nen, en Michael també porta una espasa. Es persegueixen per l’habitació.
JOHN:Peter Pan dels dimonis aquesta vegada acabaré amb tu!!
MICHAEL: A veure si em pots agafar bacallà!! ( aleshores se sent com el nen “escaineja” – cacareja – semblant a un gall ).
JOHN: per mil dimonis enforcats aquesta vegada not’escaparàs…
Els nens segueixen la seva lluita al fons de l’escenari i aleshores entra a escena una nena amb camisa de dormir, la Wendy, porta una safata a les mans amb una ampolleta i 3 gotets.
WENDY: vinga nois q ens hem de prendre la medecina!
Els nens en sentir això aturen la lluita de cop i criden:
JOHN-MICHAEL: noooo!! Si us plau !!!
Aleshores la nena s’acosta a la tauleta q hi ha a uncostat de l’habitació i posa la safata damunt la taula. La Wendy serveix la medicina als 3 gots, els nens s’acosten a la tauleta i deixen les espases al damunt. Es prenen la medicina els 3 alhora.
W-J-M: agggs!!!- en Michael es pren la medicina tapant-se el nas.
Aleshores entra a l’habitació una dona vestida de forma elegant, està preparada per anar a un sopar. És la mare dels nens i esdiu MARY.
MARY:vinga nens és hora d’anar a dormir.
JOHN: encara no mama, si-us plau un minut més!!!- diu suplicant
.
MICHAEL: sí una mica més si-us-plau- diu suplicant i agafant l’espasa q havia deixat damunt la taula - estava a punt de trinxar al Capità Garfi amb la meva espasa- diu ben fort aixecant l’espasa enlaire.
MARY: què és això tan lleig, si-us plau Michael, en aquesta casa noparlem així- diu molt dolça la mare.
MICHAEL: perdó – diu baixant el cap.
JOHN: però mare si us plau deixa’ns un minutet més q acabem la lluita-diu en John acostant-se a sa mare.
MARY: nois prou!! Vinga és hora d’anar a dormir- diu més enèrgicament.
J-M: si-us-plau, si-us-plau, si-us-plau, si-us-plau,si-us-plau- repeteixen els nens estirant la mare pel vestit.
Aleshores entra aescena el pare de família, és en GEORGE Darling, també ben mudat per a l’ocasió amb un vestit i corbata.
GEORGE: què és aquest enrenou? – diu amb una veu molt forta i greu.
Els nens espantats s’aturen i s’aparten una mica de la mare, de fet la mare es gira de cara al seu marit i ells queden amagats al darrera espantats.
MARY: res estimat, els nens q se’n van a dormir. Has arribat al momentjust per fer-los un petó.
GEORGE: no els defensis Mary, els he sentit cridar, jo i els nostres veïns també, de ben segur. Què en pensaran de nosaltres, eh? – tot indignat.
MICHAEL: (traient el cap per darrera la mare): només volíem acabar la batalla papa, si el mato en un momentet
Aleshores en John salta de darrera la seva mare i aixecant l’espasa crida ben fort.
JOHN: ni t’ho pensisPeter Pan aquesta vegada et trinxaré com un porc!!! – crida aixecant l’espasa enlaire dirigint-se al seu germà.
GEORGE: PETER PAN!!!! PETER PAN!!!!PETER PAN!!!! N’estic fins al cap damunt d’en Peter Pan!!! Prooooooouuuuuuuu!!! Prou Peter Pan dels dimonis!!!- diu apretant els punys i grunyint.
Els nens es queden quiets de cop.
MICHAEL: en Peter Pan no és un nen dels dimonis és un heroï!!!- diutot valent defensant en Peter.
GEORGE: heroï, heroï – diu més enfadat.
GEORGE: Tú- diu assenyalant la Wendy- tú i les teves histories Wendy. Estic cansat de que els hi omplis el cap de pardals amb les histories d’aquest nen. Sempre inventant histories ridícules d’un nen imaginari!
WENDY: però pare, en Peter no és un nen imaginari, ell existeix de veritat, viu al País de Mai-Més i és...
ESCENA 1 Habitació dels nens
Ens trobem a una habitació infantil, hi ha tres llits, una tauleta, una capça de
costura, algunes joguines pel terra i un balcó. (els personatges hi hauran de
poder entrar i sortir).
De cop entren corrents dos nens en pijama, són en John i en Michael Darling. En John porta ulleres i fa servir unpenjador com a ganxo a la mà dreta i una espasa de fusta a l’altra mà. L’altre nen, en Michael també porta una espasa. Es persegueixen per l’habitació.
JOHN:Peter Pan dels dimonis aquesta vegada acabaré amb tu!!
MICHAEL: A veure si em pots agafar bacallà!! ( aleshores se sent com el nen “escaineja” – cacareja – semblant a un gall ).
JOHN: per mil dimonis enforcats aquesta vegada not’escaparàs…
Els nens segueixen la seva lluita al fons de l’escenari i aleshores entra a escena una nena amb camisa de dormir, la Wendy, porta una safata a les mans amb una ampolleta i 3 gotets.
WENDY: vinga nois q ens hem de prendre la medecina!
Els nens en sentir això aturen la lluita de cop i criden:
JOHN-MICHAEL: noooo!! Si us plau !!!
Aleshores la nena s’acosta a la tauleta q hi ha a uncostat de l’habitació i posa la safata damunt la taula. La Wendy serveix la medicina als 3 gots, els nens s’acosten a la tauleta i deixen les espases al damunt. Es prenen la medicina els 3 alhora.
W-J-M: agggs!!!- en Michael es pren la medicina tapant-se el nas.
Aleshores entra a l’habitació una dona vestida de forma elegant, està preparada per anar a un sopar. És la mare dels nens i esdiu MARY.
MARY:vinga nens és hora d’anar a dormir.
JOHN: encara no mama, si-us plau un minut més!!!- diu suplicant
.
MICHAEL: sí una mica més si-us-plau- diu suplicant i agafant l’espasa q havia deixat damunt la taula - estava a punt de trinxar al Capità Garfi amb la meva espasa- diu ben fort aixecant l’espasa enlaire.
MARY: què és això tan lleig, si-us plau Michael, en aquesta casa noparlem així- diu molt dolça la mare.
MICHAEL: perdó – diu baixant el cap.
JOHN: però mare si us plau deixa’ns un minutet més q acabem la lluita-diu en John acostant-se a sa mare.
MARY: nois prou!! Vinga és hora d’anar a dormir- diu més enèrgicament.
J-M: si-us-plau, si-us-plau, si-us-plau, si-us-plau,si-us-plau- repeteixen els nens estirant la mare pel vestit.
Aleshores entra aescena el pare de família, és en GEORGE Darling, també ben mudat per a l’ocasió amb un vestit i corbata.
GEORGE: què és aquest enrenou? – diu amb una veu molt forta i greu.
Els nens espantats s’aturen i s’aparten una mica de la mare, de fet la mare es gira de cara al seu marit i ells queden amagats al darrera espantats.
MARY: res estimat, els nens q se’n van a dormir. Has arribat al momentjust per fer-los un petó.
GEORGE: no els defensis Mary, els he sentit cridar, jo i els nostres veïns també, de ben segur. Què en pensaran de nosaltres, eh? – tot indignat.
MICHAEL: (traient el cap per darrera la mare): només volíem acabar la batalla papa, si el mato en un momentet
Aleshores en John salta de darrera la seva mare i aixecant l’espasa crida ben fort.
JOHN: ni t’ho pensisPeter Pan aquesta vegada et trinxaré com un porc!!! – crida aixecant l’espasa enlaire dirigint-se al seu germà.
GEORGE: PETER PAN!!!! PETER PAN!!!!PETER PAN!!!! N’estic fins al cap damunt d’en Peter Pan!!! Prooooooouuuuuuuu!!! Prou Peter Pan dels dimonis!!!- diu apretant els punys i grunyint.
Els nens es queden quiets de cop.
MICHAEL: en Peter Pan no és un nen dels dimonis és un heroï!!!- diutot valent defensant en Peter.
GEORGE: heroï, heroï – diu més enfadat.
GEORGE: Tú- diu assenyalant la Wendy- tú i les teves histories Wendy. Estic cansat de que els hi omplis el cap de pardals amb les histories d’aquest nen. Sempre inventant histories ridícules d’un nen imaginari!
WENDY: però pare, en Peter no és un nen imaginari, ell existeix de veritat, viu al País de Mai-Més i és...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.