Petons i Queixelades

Comentari de text de l’article “Petons i queixalades” de la revista Infància, escrit per la psicòloga Imma Riu.


En aquest article se’ns parla de com de vegades els infants que encarano parlen (12 a 24-36 mesos) expressen les seves emocions (neguit, enuig...) mossegant o golpejant, ja que no ho poden fer amb paraules.

Com podem llegir en el títol, tant els petons comles queixalades formen part d’aquestes primeres manifestacions d’afecte o rebuig, que no deixen de ser emocions, i que els infants encara no saben com expressar verbalment, i tampoc com leshan de controlar.

Una idea molt important d’aquest article és el fet de normalitzar aquest comportament, ja que el fet de mossegar no vol dir que l’infant sigui violent, sinó que l’hemd’ajudar a reconèixer les seves emocions i canalitzar-les; ha d’aprendre que la solució no és golpejar, sinó ser pacient, demanar allò que vol o arribar a entendre que no pot satisfer tots elsseus desitjos a l’instant (segons la situació).

També remarca el paper de l’educador/a, ja que com a especialistes han d’assessorar a les famílies, guiar als seus alumnes, i mantenir unaactitud cordial però alhora ferma pel que fa a els moments en que es produeixen dites queixalades. Un/a educador/a tranquil serà un bon exemple per a la seva classe i sabrà com resoldreaquesta situació.

Pel que fa a les famílies, també parla de com els pares son l’exemple per a els seus fills, i com n’és d’important la forma en que nosaltres com adults ens relacionem iexpressem les nostres emocions, ja que així serà com ho faran els infants.

Tal i com hem vist a classe, les emocions ens ajuden a adaptar-nos a l’entorn i a socialitzar-nos, però el conèixer ientendre aquestes emocions és un procés llarg, i és en l’etapa infantil quan més podem ajudar als infants per tal de que en el futur puguin ser adults madurs i emocionalment estables.