pgfhgdgfshfk

L'Epicureisme és una doctrina filosòfica el fonament principal de la qual és el pensament del filòsof grec Epicuro.

L'afirmació més rellevant d'aquesta doctrina i també la més polèmica és que elmajor ben i el propòsit de la vida és el plaer.

En realitat es refereix més als plaers de l'intel·lecte ja que considera que els plaers sensuals trastornen l'esperit.

Per a Epicuro, una personaés feliç quan pot controlar les seves pors, la por al futur, per fi de la vida i a Déu. De manera que eliminar totes les pors és l'objectiu primordial d'aquesta filosofia.

Epicuro pensava quel'univers era etern i sense límits, constituït per cossos composts per àtoms indivisibles i per espai; i que l'home pot percebre les formes i les seves qualitats en funció a la disposició que tenen aquestsàtoms.

Epicuro es va anticipar a Darwin amb la idea de la selecció natural, afirmant que la naturalesa origina diferents tipus d'organismes i que solament sobreviuen aquells que arriben areproduir-se i superar-se.

La doctrina d'Epicuro és essencialment materialista des del punt de vista psicològic ja que sosté que les sensacions són produïdes per una successió d'imatges que deixen els cossosi que registren els sentits.

Per a Epicuro les sensacions no enganyen, és només la interpretació que fa el subjecte la que pot estar equivocada.

Pel que fa a l'ànima, aquesta es troba en cadapart del cos en forma de partícules de manera que quan sobrevé la mort tant el cos com l'ànima desapareixen per igual.

L'ètica d'Epicuro prioritza la justícia, l'equilibri entre plaure i sofriment il'honestedat; i l'amistat per a ell és millor que l'amor, perquè aquest produeix intranquil·litat i desequilibri.

La felicitat és aconseguir la tranquil·litat mitjançant el control de si mateix,el desenganxo i la moderació.

Encara que Epicuro era materialista creia que la voluntat era lliure i que fins i tot fins als mateixos àtoms eren lliures i que podien actuar amb absoluta...