Piaget i el llenguatge
Páginas: 12 (2926 palabras)
Publicado: 5 de enero de 2011
LA TEORIA DE PIAGET
Piaget (1896-1980)va ser un dels psicòlegs fonamentals per comprendre la psicologia evolutiva del segle XX. Piaget al ser biòleg, relacionava que l’orgànic tenia relació directa amb el desenvolupament dels nens/es.
Es va formular tres preguntes; Què és el que coneixem?; Què coneixem?; Com aconseguim conèixer el què coneixem?. que el van fer arribar a la conclusió queels nens/es tenen formes de pensar característiques d’ells, diferents que la dels adults.
Hi ha un conjunt de conceptes que són importants en la teoria del desenvolupament de la intel·ligència, la qual prové de l’acció, de Piaget. Aquests termes són el coneixement o intel·ligència que apareixen gràcies a les funcions, les quals es divideixen en l’adaptació al medi i l’organització del coneixementmitjançant estructures cognitives o esquemes. Un altre concepte que cal tenir en compte és el d’equilibri, el qual fa referència als diferents períodes d’equilibri o desequilibri pels quals els nens/es han de construir la intel·ligència i adaptar-la.
L’autor va adoptar una visió retrospectiva, és a dir partia del seu estat final per reconstruir la progressió ordenada del procés. Parteix de laidea que les manifestacions més primàries en el comportament són els reflexos, ja en el nounat i la capacitat d’operacions lògiques és única en els adults.
Piaget va establir diferents períodes, composats per diferents estadis, els quals són estats d’equilibri que interactuen, universals i invariables que dirigeixen al nen a la intel·ligència adulta.
Els estadis segueixen un ordre universal,tot i que poden patir alteracions segons la maduració biològica, la influència del medi, l’experiència del món físic i l’equilibració.
L’equilibri són les denominades “totxanes” de la construcció del sistema intel·lectual, regulen les interaccions del subjecte amb la realitat i alhora actuen com a assimiladors, permeten que la nova informació sigui incorporada a l’individu.
La ment permet al’individu a adaptar-se a l’entorn, gràcies a l’organització per esquemes mentals, i a l’adaptació o assimilació.
ESTADI SENSORIOMOTOR
És el primer període dels quatre que considera Piaget en el desenvolupament de la intel·ligència. Va des del naixement fins als dos anys aproximadament. El que es caracteritza en aquest període és que el nadó es relaciona amb l’entorn mitjançant les sevespercepcions físiques i l’acció motora directa.
En aquesta etapa, Piaget, vol demostrar com el reduït bagatge en forma d’activitats reflexes innates que tenen els nens des del naixement ( aixecar objectes, empènyer coses, tirar un objecte, colpejar coses...) es dona pas a l’acció organitzada, la qual es pot definir com una seqüència de moviment dirigida i intencionada amb un objectiu. A la vegada,considera que l’acció organitzada, dirigeix al nen cap a l’acció mental, aquella que permet la comprensió i el coneixement
Piaget va dividir aquesta etapa en sis subestadis:
2. Representació mental en la teoria de Piaget
Explica com l’organismà humà, conserva activitats i experiències que provenen del món extern, considerat no només un coneixement contemplatiu,sinó també pràctic. Lesdades que avui tenim sobre comportaments infantils molt precoços conclueixen que la representació mental es produeix abans del que el biòleg va preveure.
Subestadi 1: Va des del naixement a un mes d’edat. El nen neix amb uns reflexes innats, algun dels quals constitueixen les bases de la cognició. Aquests reflexes es van modificant i ja es diferencien en el primer mes de vida. El nen exerceix elsreflexes en totes les ocasions per la tendència d’assimilació funcional, els generalitza per l’assimilació de la generalització i els aplica de manera diferencial per l’assimilació de reconeixement. Durant aquest període el nen té dificultats motrius, hi ha absència de conducta imitativa, intencionalitat i permanència de l’objecte i amb la pràctica controlarà els reflexes.
El nadó ja és actiu...
Piaget (1896-1980)va ser un dels psicòlegs fonamentals per comprendre la psicologia evolutiva del segle XX. Piaget al ser biòleg, relacionava que l’orgànic tenia relació directa amb el desenvolupament dels nens/es.
Es va formular tres preguntes; Què és el que coneixem?; Què coneixem?; Com aconseguim conèixer el què coneixem?. que el van fer arribar a la conclusió queels nens/es tenen formes de pensar característiques d’ells, diferents que la dels adults.
Hi ha un conjunt de conceptes que són importants en la teoria del desenvolupament de la intel·ligència, la qual prové de l’acció, de Piaget. Aquests termes són el coneixement o intel·ligència que apareixen gràcies a les funcions, les quals es divideixen en l’adaptació al medi i l’organització del coneixementmitjançant estructures cognitives o esquemes. Un altre concepte que cal tenir en compte és el d’equilibri, el qual fa referència als diferents períodes d’equilibri o desequilibri pels quals els nens/es han de construir la intel·ligència i adaptar-la.
L’autor va adoptar una visió retrospectiva, és a dir partia del seu estat final per reconstruir la progressió ordenada del procés. Parteix de laidea que les manifestacions més primàries en el comportament són els reflexos, ja en el nounat i la capacitat d’operacions lògiques és única en els adults.
Piaget va establir diferents períodes, composats per diferents estadis, els quals són estats d’equilibri que interactuen, universals i invariables que dirigeixen al nen a la intel·ligència adulta.
Els estadis segueixen un ordre universal,tot i que poden patir alteracions segons la maduració biològica, la influència del medi, l’experiència del món físic i l’equilibració.
L’equilibri són les denominades “totxanes” de la construcció del sistema intel·lectual, regulen les interaccions del subjecte amb la realitat i alhora actuen com a assimiladors, permeten que la nova informació sigui incorporada a l’individu.
La ment permet al’individu a adaptar-se a l’entorn, gràcies a l’organització per esquemes mentals, i a l’adaptació o assimilació.
ESTADI SENSORIOMOTOR
És el primer període dels quatre que considera Piaget en el desenvolupament de la intel·ligència. Va des del naixement fins als dos anys aproximadament. El que es caracteritza en aquest període és que el nadó es relaciona amb l’entorn mitjançant les sevespercepcions físiques i l’acció motora directa.
En aquesta etapa, Piaget, vol demostrar com el reduït bagatge en forma d’activitats reflexes innates que tenen els nens des del naixement ( aixecar objectes, empènyer coses, tirar un objecte, colpejar coses...) es dona pas a l’acció organitzada, la qual es pot definir com una seqüència de moviment dirigida i intencionada amb un objectiu. A la vegada,considera que l’acció organitzada, dirigeix al nen cap a l’acció mental, aquella que permet la comprensió i el coneixement
Piaget va dividir aquesta etapa en sis subestadis:
2. Representació mental en la teoria de Piaget
Explica com l’organismà humà, conserva activitats i experiències que provenen del món extern, considerat no només un coneixement contemplatiu,sinó també pràctic. Lesdades que avui tenim sobre comportaments infantils molt precoços conclueixen que la representació mental es produeix abans del que el biòleg va preveure.
Subestadi 1: Va des del naixement a un mes d’edat. El nen neix amb uns reflexes innats, algun dels quals constitueixen les bases de la cognició. Aquests reflexes es van modificant i ja es diferencien en el primer mes de vida. El nen exerceix elsreflexes en totes les ocasions per la tendència d’assimilació funcional, els generalitza per l’assimilació de la generalització i els aplica de manera diferencial per l’assimilació de reconeixement. Durant aquest període el nen té dificultats motrius, hi ha absència de conducta imitativa, intencionalitat i permanència de l’objecte i amb la pràctica controlarà els reflexes.
El nadó ja és actiu...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.