Piaget

Jean William Fritz Piaget (Neuchâtel, Suïssa, 9 d'agost de 1896 - Ginebra, 16 de setembre de 1980) fou un psicòleg experimental, filòsof i biòleg suís interessat en l'epistemologia genètica i famósper les seves aportacions en el camp de la psicologia evolutiva, els seus estudis sobre la infància i la seva teoria del desenvolupament cognitiu.
Va publicar diversos estudis sobre psicologiainfantil i, basant-se fonamentalment en la detallada observació del creixement dels seus fills. Va elaborar una teoria de la intel·ligència sensorial-motriu que descriu el desenvolupament gairebé espontanid'una intel·ligència pràctica que sustentada en l'acció.
Idees clau[modifica | modifica la font]

Piaget va afirmar que els principis de la lògica comencen a desenvolupar-se abans que el llenguatgei es generen a través de les accions sensorials i motrius del bebé en interacció i interrelació amb el medi, especialment amb el medi sociocultural.
A Ginebra va amistar el pedagog català PereRosselló i Blanch i només sota la insistència d'en Rosselló,[1] va acceptar la funció de director del BIE (Bureau International d'Education) al 1929.
En La psicologia de la intel·ligència (1947), Piagetrecopila les classes del curs que va impartir en el Col·legi de França durant l'any 1942, resumint allà les seves investigacions psicogenètiques de la intel·ligència. Aquí Piaget postula que la lògicaés la base del pensament i que, en conseqüència, la intel·ligència és un terme genèric per a designar al conjunt d'operacions lògiques per a les quals està capacitat l'ésser humà, anant des de lapercepció, les operacions de classificació fins al càlcul proporcional.
Piaget va treballar amb el matemàtic sud-africà Seymour Papert en la Universitat de Ginebra des de 1959 fins a 1963. Piaget demostràque existeixen diferències qualitatives entre el pensar infantil i el pensar adult; més encara: existeixen diferències qualitatives en diferents moments o etapes de la infància (la qual cosa no...