Piault

Comentari sobre el llibre “ANTROPOLOGIA I CINE” de Marc Herny Piault (2002, Càtedra)

L’autor ens fa un recorregut per la relació necessària alhora que complicada que hi ha entre l’antropologia i els registres audiovisuals. Aquest recorregut, va acompanyat de les reflexions de Piault sobre el passat, present i futur de l’antropologia audiovisual, l’autor no s’estalvia crítiques i afalacs sobreels antropòlegs que han utilitzat els mitjans audiovisuals com a complement ideal per a la seva feina professional.

Piault per a començar ens situa la idea, que hi ha un debat sobre el lloc que ha d’ocupar allò audiovisual dins de la ciència de l’antropologia, però considera que més important és veure com l’antropolgia audiovisual ha passat de ser nomes un instrument, per a convertir-se enuna matèria de debat en si mateixa, ja no és només important saber que es allò filmable, lo important és veure com aquesta disciplina ha obert un debat sobre quin ha de ser el procés de filmació, des del moment que s’escull quin fenomen és filmarà, haurem de debatre com serà aquest pas a la imatge, en paraules de l’autor, s’haurà de debatre sobre la metodologia, la epistemologia i la ètica d’allòque serà filmat.
L’autor centra la seva narració en el vincle que han mantingut des del seu naixement la cinematografia i l’antropologia, les dues disciplines es marcaven com a fita anar més enllà, conèixer allò desconegut, evidentment desconegut per a l’home blanc, ens trobem a la època on neix la teoria de l’evolucionisme, amb un marcat relativisme cultural. A finals del Segle XIX, occidententra en una voràgine civilitzadora d’aquelles societats que havien quedat a mig camí en la evolució. En els seus viatges els primers exploradors troben una diversitat de cultures, creences, costums, troben molts altres mons, aquest fet coincideix amb les primeres invencions a nivell cinematogràfic, que neixen amb la il·lusió de poder captar la realitat de les situacions, aquestes dues ciències escomplementen perfectament, ja que permetran a l’occidental deixar registre d’allò que vegi en els salvatges.

És en aquest moment que comencen els primers experiments d’antropòlegs amb els aparells de filmació, és el moment dels Dickson, Regnault, i les seves filmacions dels salvatges,…

El contacte amb els primitius dels occidentals, fa creure a aquests últims que els primers es veurancontaminats pels occidentals, així doncs diverses expedicions durten a la recerca i filmació dels aborígens de diverses zones, com Nova Zelanda o Austràlia, és el cas de Cort Haddon, Spencer, Pöch, aquests autors volien deixar registre de les costums dels aborígens. En una d’aquestes expedicions a Nova Guinea, Pöch filma i grava un Bushman parlant en un fonògraf amb força naturalitat, és aquí on neixun dels primers debats dins de l’antropologia audiovisual, debat que encara continua els nostres dies, es la discussió sobre si la presència dels elements per a la filmació i gravació alteren o trastornen les actituds de les persones filmades. Per a Piault, en aquella època, la presencia d’elements de gravació no necessàriament havia de ser un trastorn, si l’aparell de filmació és visible i s’haexplicat, creu que és més tranquil·litzador que un quadern i un llapis, ja que es filmaven societats sense escriptura i allò els podia semblar encara més estrany.

El descobriment d’aquestes noves societats porta a alguns intel·lectuals a voler registrar i guardar totes les cerimònies d’aquestes societats, per a poder ser utilitzades de forma política, ja que ens trobem en una època d’exaltaciódel progrés, i com ja hem comentat els aborígens no han evolucionat, per tant haurem de saber en quin moment de l’evolució es troben les diferents cultures.

El pas del Segle XIX al XX, és el moment expansionista occidental, colonitzador, l’exaltació de l’estat-nació, i hem de saber que hi a ha cadascun dels racons del món, així podrem expandir l’economia i localitzar les matèries primeres...