Picologia de l'art

INTRODUCCIÓ
Una de les teories fonamentals del desenvolupament de la nostra comprensió
de les arts visuals és la perspectiva cognitivo-evolutiva, a la qual Michael
Parsons hi dedica un estudi (Cómo entendemos el arte) que té molt en comú
amb la teoria del desenvolupament cognitiu de Piaget i la teoria del
desenvolupament moral de Köhlberg. Amb la diferència que Parsons tracta, no
només unnou camp d’estudi, sinó que també és conscient del caràcter estètic
de l’art i en què no es pot aplicar la teoria de la mateixa manera que en el camp
de la ciència o la moral.
Parsons divideix el desenvolupament de la resposta estètica en cinc fases on la
primera és el conjunt d’idees més simples que una persona pot tenir sobre una
obra d’art i la última és la més madura. Per arribar a laúltima s’ha d’haver
passat per la resta de fases. Aquesta idea la podem veure quan Parsons diu
”Alcanzamos las comprensiones más complejas de nuestra madurez mediante
una serie de pasos”.
Aquestes fases es van succeint en forma de seqüència i segueixen l’ordre de
creixement d’una persona encara que, com diu l’autor, no es pot establir un
estret vincle entre les fases i l’edat. En cada fase ques’avança s’aconsegueix
un grau més de coneixement i perfecció que a l’anterior. L’objectiu de l’estudi
de Parsons és “dar una explicación evolutiva cognitiva de nuestra comprensión
en las artes”
Parsons parteix de la reflexió de què davant d’una mateixa obra d’art es pot
reaccionar i respondre de maneres molt diferents perquè s’entenen de manera
diferent. Els humans tenim multitudd’expectatives de com han de ser les coses
i en aquest cas les obres d’art, fem els judicis estètics a partir de coneixements
ja adquirits, “Sólo conocemos bien a las personas cuando conocemos lo que
dan por supuesto”
Així que Parsons fa un assaig sobre la psicologia evolutiva cognitiva on porta
a terme unes entrevistes amb persones reals per extreure’n unes dades per fer
una abstracció racionald’elles. Podem comprendre la manera de pensar d’una

persona sobre una imatge si sabem quines idees utilitza per fer-ho i com les
entén. Les idees sobre les que parla Parsons són: el tema, l’expressió, el medi,
la forma i l’estil, i la naturalesa de judici. Cada tema és propi d’una fase, perquè
cada idea és més elaborada que l’anterior, exceptuant la primera fase ja que és
la més simple.
A partir deles idees i treball de Parsons i prenent-me’l com a referència faré
una petita prova aplicant la teoria i la manera de treballar de l’autor. A través de
cinc entrevistes a persones reals sobre tres obres tractaré les cinc etapes sobre
les que parla Parsons en el seu estudi, Es tracta de posar en pràctica les
nocions sobre les etapes del desenvolupament del judici estètic per veure les
cincmaneres que tenen les persones de jutjar una obra artísica.
Les preguntes que he utilitzat per fer les entrevistes són una adaptació de les
que Parsons enumera en la introducció de Cómo entendemos el arte. Parsons
ja tria una sèrie de preguntes estructurades segons els temes que es volen
tractar. L’únic que he fet es adaptar-les a les obres que he escollit. L’objectiu
fonamental, com recalcaParsons, és entendre de la millor manera possible el
que la gent pensa sobre aquestes obres.

Les preguntes més importants amb les que vàrem tractar amb els entrevistats
van ser aquestes:
1. Descriu-me aquesta imatge.
2. De quin tema tracta? És un bon tema per a una fotografia/muntatge
fotogràfic?
3. Quins sentiments desprèn la imatge?
4. I els colors? Et semblen adequats?
5. I lesformes? I la textura?
6. És una imatge difícil de compondre? Que seria el més difícil?
7. És una bona obra? Per què?
Les preguntes utilitzades per a que desenvolupessin més un tema eren tipus:
1. Em pots explicar més aquesta idea?


2. Em pots donar un exemple?
3. Que és el que t’ho fa pensar?
4. On ho veus?
5. Què vols dir amb això?
Aquestes són les preguntes a les que vaig sotmetre...