piel quemada

A la plaça del poble es reuneixen tots el jornalers, desesperats per treballar, esperant a que arribi el propietari de les terres. En arribar, aquest escull uns pocs treballadors per l’explotació deles seves terres. No hi ha feina per tothom i En Josep es un dels que queda exclòs de la selecció i amb indignació i desesperació torna a casa seva.

Un latifundi és una explotació agrària moltgran que pertany a un únic propietari, i on els pagesos que hi treballen són llogats només els dies que se'ls necessita.

En José es el cap de família i, per la manca de feina, es veu amb lanecessitat i amb l’obligació, i la impossibilitat de mantenir a la seva família, emigra cap a una altre ciutat més prospera, on hi ha feina, sigui del tipus que sigui, per després fer venir a la sevafamília.
La Juana juga el paper d’una dona, casada a la força i embarassada, que treu endavant a la seva família com pot, amb tendresa i amb fidelitat. S’enfrontarà a la separació del seu marit, i alretrobament amb ell, amb la por i la incertesa a lo desconegut de una nova vida juny de les seves arrels.
Els nens de la parella son massa petits e innocents per ser conscients del que passa a la sevafamília i fan el viatge amb il·lusió i com si rés estigues passant.
El responsable de l’obra on treballa en José i els homes que hi ha al bar es un retrat de la discriminació que hi ha entre elsimmigrants de classe baixa i els autòctons.
Antonio, l’amo del bar, és l’altre cara de la moneda, essent més comprensiu davant de la situació dels emigrants, els quals al cap i a la fi, fan gasto al seubar.
La dona que treballa al hotel (Rosa) sembla ser la imatge de la dona que ha sigut enviada, per la família per treballar i es sent més propera a les persones com ella.
La turista estrangera,mostra l’ imatge de com és la societat fora de les fronteres, més lliberal i desinhibida, a més en els anys 60 Espanya era un país molt barat pel baix valor de la pesseta i va afavorir al turisme....