Pillipau

FRIEDRICH NIETZSCHE
La seva filosofia és difícilment classificable. És un pensador que és un gran escriptor alhora. Aquest filòsof-escriptor porta el llenguatge i el joc dels conceptes fins a uns extrems aleshores insòlits. L’actitud de Friedrich , enèrgica i solitària enfront de les adversitats, i la seva prosa viva i punyent, sorprenen a qui hi entri per primer cop. La seva filosofia provocafortes reaccions d’acceptació i de rebuig. La indiferència no és possible davant les afirmacions del seu autor.
S’han aplicat al pensador alemany diverses etiquetes i moltes d’elles contenen part de veritat: antipositivista, nihilista, antiidealista, antiromàntic, vitalista... L’estil literari i filosòfic dels seus llibres fa encara més difícil una presentació esquemàtica de les seves idees, ideesque van anar canviant amb el transcurs del temps i que es contradiuen a si mateixes.

1.Vida i obres
La publicació de la seva primera obra El naixement de la tragèdia (1872) va ocasionar un escàndol entre la majoria dels filòlegs clàssics i representa el final de la carrera acadèmica de Friedrich. Durant aquests anys se sent atret per la filosofia de Schopenhauer i per la música de Wagner,amb qui l’unirà una relació d’amistat i admiració que, anys més tard, es trencarà en considerar Friedrich que Wagner havia traït els ideals que abans compartien.
La seva producció filosòfica és intensa, tot i que l’èxit no el va acompanyar gens en vida. La seva mala salut es manifesta molt aviat.

Les seves obres:
-El naixement de la tragèdia.

-Consideracions intempestives , en que criticaalguns aspectes de la cultura europea.

-Sobre la veritat i mentida en sentit extramoral, publicat posteriorment, que conté algunes importants idees del Nietzsche més crític i analític.
-Humà, massa humà (1878) es distancia del pessimisme de Schopenhauer.
-Aurora (1881) i La gaia ciència (1882) planteja una duríssima crítica a la religió i a la filosofia tradicional.
-Així parlaZaratustra (1885), l’obra més coneguda i més preuada per ell mateix. En la que expressa en un llenguatge profètic, les seves idees essencials.
-Més enllà del bé i del mal.
-La genealogia de la moral i Crepuscle dels ídols , escrits en els quals intenta donar una forma més rigorosa a les seves idees.
-L’Anticrist (1888) i Ecce homo.
-La voluntat de poder, conjunt de manuscrits dispersos que van serreunits i publicats per la seva germana de l’any 1901.
Nietzsche és un extraordinari escriptor, amb un impressionant domini en diferents registres de l’idioma. És aquesta rara i genuïna unió entre el Nietzsche filòsof i el Nietzsche artista el que explica el gran èxit que ha tingut al s.XX.

2.La contraposició apol·lini/dionisíac.
En El naixement de la tragèdia, planteja el problema del’origen de la tragèdia grega, origen que cal cercar en la música. En aquesta obra, la filologia dóna pas a la filosofia. L’obra ofereix al mateix temps una visió completament nova de la cultura grega, allunyada dels clixés estereotipats. Segons la visió tradicional, el poble grec només s’hauria interessat per l’aspecte racional de la vida. Segons Nietzsche, els grecs destaquen pel seu sentit tràgic dela vida. Nietzsche n’ofereix una visió que supera el pessimisme d’aquell. Els grecs van ser capaços de transmutar el vessant més espantós de la vida mitjançant l’art, ja que l’experiència estètica fa més suportable l’existència humana. Segons Nietzsche la civilització grega va descobrir dues maneres estètiques diferents d’afrontar els esdeveniments de la vida. (Apol·línia (del deu grec Apol·lo) ila dionisíaca (de Dionís).

->Apol·lo és el símbol de la llum, de la mesura, de la proporció. Representa el món lluminós i brillant dels déus olímpics. Representa el principi d’individuació, el factor que singularitza els individus.
L’art apol·lini, es manifesta en les obres plàstiques persegueix la bellesa perfecta i ideal.

->Dionís és la força imparable de la vida, que no coneix...