Pintura , escultura i iconografia de l'art medieval

PINTURA , ESCULTURA I ICONOGRAFIA DE L'ART MEDIEVAL


INTRODUCCIÓ

L'art medieval és el període de la història de l'art que abarca des del S.V fins al S.XV de l'Edad Mitja, son més de mil anys d'art que es poden situar en zones molt distants entre si, com Europa, Orient Mitjà i Àfrica del Nord. Inclou diferents moviments artístics, com l'art paleocristià, el preromànic, el romànic, elgòtic, el bizantí, l'art islàmic o l'art visigode. Aquest art es fa palés en diferents disciplines com l'arquitectura, l'escultura, els manuscrits il·lustrats, els frescos, els mosaics o la pintura. Les característiques de totes aquestes disciplines son fruit de la fusió del moviment cristià amb la cultura bàrbara vinguda d'Europa del Nord, amb grans influències de l'art clàssic, paleocristià i pagà.L'art medieval aporta un nou concepte, el valor simbòlic, l'art medieval supera el caràcter humà i terrenal, i passa a ser més espiritual i transcendent, la societat d'aquesta època té una concepció idealista de la vida enlloc de material, i aquesta mentalitat simbòlica és fa evident en el llenguatge artístic.


ESTÈTICA MEDIEVAL, ELS INICIS.

La fe cristiana es va convertir en la religió mésinfluent de l'Imperi a començaments del s.IV i en el culte oficial, el cristianisme va desenvolupar una estètica que va haver de partir de les bases artístiques romanes i la nova religió va adaptar a les seves necessitats els elements que li eren convenients, va convertir les basíliques en llocs per celebrar les litúrgies, els mausoleus van servir de model per a les tombes dels seus màrtirs i vanutilitzar temes pagans per crear les primeres iconografies. El cristianisme va dissenyar una nova concepció de les arts al servei de la religió que es va evindenciar durant tota l'edat mitjana i que va servir d'inspiració constant pels europeus de temps posteriors.
Al principi, els pares de l'Església es mostraven en contra de la representació d'imatges, l'escultura cristiana no estava ben vistaja que recordava a les antigues escultures paganes, estava prohibit representar a déu per tal d'evitar la idolatria, però potser la forta competència per guanyar adeptes i el pes del passat cultural dels antics pagans, van convèncer als cristians de les virtuts de la imatge com a possible difusora dels seus missatges. Les primeres representacions expliquen a l'espectador com la intervenció divinasalva als fidels. On son més nombroses més aquestes primeres representacions és a les catacumbes més antigues, podria ser que els primers artesans fossin assessorats per membres de la jerarquia cristiana.
Orient era la zona més cristianitzada de l'Imperi, encara que a l'inici, els temes pagans es mesclaven amb els cristians. Màrtirs i sants formaven part dels personatges més representats, elsapòstols al voltant de Jesucrist, les escenes relacionades amb la salvació de l'ànima eren les majoritàries,al principi, també hi va haver temes tabú, objecte de disputes teològiques sobre la seva possible representació, com el naixement de Jesús, la mort de Crist, l'Encarnació, de fet, no trobem representat a Crist a la creu fins a mitjans del s.V. En les nombroses representacions de Crist, aquest,sovint apareixia com a Crist pastor, reconduint i guiant a les seves “ovelles”, com a Crist mestre o com a Crist pescador quan es volia parlar del sacrament del bautisme. Les imatges van carregades d'una forta simbologia, on la llum simbolitzava la glòria de déu, l'aigua la purificació de l'esperit o les ovelles les ànimes dels creients.

El cristianisme es va convertir el la religió oficial del'Imperi a Orient i Occident va patir els assalts dels diferents pobles bàrbars. Després del triomf total del cristianisme, es viu una tornada als gustos arquitectònics més clàssics, equilibri de les proporcions, majestuoses columnes jòniques i mosaics que que expliquen històries bíbliques. La qualitat de les figures i l'estil narratiu és atemporal, cosa que es fa evident amb els fons daurats...