Pio Baroja

CARACTERÍSTIQUES DE LA NOVEL·LA CAVALLERESCA:
REALITAT I FICCIÓ AL SEGLE XV
La novel·la cavalleresca apareix en un moment en què la vida real està plena de cavallers i, com que vol reproduir la realitat, es preocupa sobretot per ser versemblant, és a dir, per ser creïble a qualsevol persona que llegeixi (o escolti com llegeixen) un llibre d'aquest tipus.
És per això que la novel·lacavalleresca tindrà una sèrie de característiques que la distingiran notablement dels llibres de cavalleries escrits fins aleshores
• els herois tenen virtuts i capacitats normals, exemptes d'elements inexplicables (per exemple, un cavaller mai no lluitarà tot sol contra cent i necessitarà temps per curar-se de les ferides produïdes en els combats)
• els escenaris on passen els esdevenimentssón reals també, són terres conegudes pels lectors i lectores (les històries no passen en països exòtics i allunyats geogràficament)
• el temps narratiu és proper a qui llegeix (les novel·les no estan ambientades segles enrere)
• hi apareixen personatges reals, que tothom coneix o pot identificar
• hi ha episodis històrics (batalles) que tothom pot recordar, com per exemple lacaiguda de Constantinoble en mans dels turcs, que es va produir el 29 de maig de 1453. O el setge de l'illa de Rodes per les forces egípcies, que va tenir lloc del 10 d'agost al 13 de setembre de 1444.
• no hi ha elements meravellosos ni fantàstics, que donarien un to irreal a la ficció
En tot aquest interès per la versemblança, la novel·la cavalleresca tindrà com a model les cròniqueshistòriques, com la del rei Jaume I o la de Ramon Muntaner. La novel·la cavalleresca, doncs, voldrà ser com una mena de mirall de la realitat, voldrà reflectir el que passa al segle XV. A partir d'aquí, però, es produirà un procés d'osmosi (d'influència mútua) entre la literatura i la vida real: els cavallers llegeixen novel·les cavalleresques i volen actuar cada dia com els seus herois. I els herois dela ficció actuen com ho fan els cavallers autèntics.
Tant Tirant lo Blanc com Curial e Güelfa, són unes de les novel·les cavalleresques més importants de l'Edat Mitjana europea i significa un pas de gegant cap a la novel·la moderna.
Redactades cap a la meitat del segle XV (el Curial és una obra anònima que ha estat datada entre 1435 i 1462 i el Tirant es va escriure entre 1460 i 1464), tantl'una com l'altra narren les aventures amoroses i guerreres de dos cavallers que viatgen (per Anglaterra, Itàlia, Grècia, el nord d'Àfrica...) i que lluiten contra els infidels.
En començar les novel·les, els dos protagonistes masculins són uns joves vailets amb  qualitats i virtuts, que arriben a ser bons cavallers pels seus mèrits i valentia. A mesura que avança l'acció s'enamoren, viuen una sèried'aventures que els condueixen a la fama i passen per un període de desgràcia en què són empresonats pels infidels. Durant la seva estada al nord d'Àfrica, tant Tirant com Curial tenen la possibilitat de cometre adulteri ja que una donzella se'ls ofereix, però no el consumen perquè resten fidels a les seves dames, a Carmesina i a la Güelfa. Al final, retornen a la cort i retroben l'amor i l'èxit(encara que Tirant, a diferència de Curial, acabarà mort).

TEMES PRINCIPALS DE LES NOVEL.LES DE CAVALLERIES:
1. Llegim el text des de l'AMOR
Hi ha una definició molt il·lustrativa d'un expert medieval en el tema, anomenat Andreu el Capellà, que va escriure a finals del segle XII. Deia que "l'amor és una passió que comença amb la contemplació de la bellesa de l'altre sexe".
Tenim, doncs, labellesa. I la mirada de l'enamorat com a primer pas per introduir-se en el camí de l'amor. Però l'amor és una passió, i això vol dir també patiment. L'amor comportarà, per tant, un grau elevat de sofriment i serà viscut i descrit com una malaltia. Justament, tot això és el que li va passar a Tirant (i a tants d'altres!).
Podríem parlar de com era l'amor per als trobadors i les trobairitz,...