Pipi
Páginas: 6 (1410 palabras)
Publicado: 10 de enero de 2012
1. - Una nova cultura catalanista
La persistència de la indentitat catalana
Començament del segle XIX, refús al procés de centralització a Espanya per part de Catalunya.
El català es troba poc present en el àmbit administratiu. Tot i això el català continua fent-se servir per a l'ús oral en el carrer, juntament amb les tradicions catalanes.
La Renaixença literàrea i culturalRenaixença: moviment cultural i literari que aspirava a recuperar l'ús de la llengua catalana i els senyals d'identitat catalans.
Surgeix a la dedaca de 1830 tenint com a inici el poema de Carles Aribau. “Oda a la pàtria” (1833).
Un dels aspectes més importants de la renaixença va ser els Jocs Florals, una institució cultural que va fer conèixer el moviment de la Renaixença entre la gent i laque va estimular els poetes a escriure en la seva llengua.
La literatura de renaixença
En un principi hi van haver literaris d'idees més liberals que propugnaven l'ús del “català que ara es parla”, tots els aglutinats entorn Frederic Soler. Posteriorment en van anar apropant cada cop més al moviment de la Renaixença.
Els Jocs Florals van ser molt importants durant tota la Renaixença, esvan popularitzzar i van esdevinir una festa cívica i una plataforma de difusió del català.
Alguns dels escriptors més importants foren: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller.
2. - Els inicis del Catalanisme polític
A Catalunya la construcció de l'Estat Liberal va aixecar crítiques de diversos sectors de proposaren fórmules descentralitzadores que culminaren en plantejamentsfederalistes i autonomistes.
La crítica del centralisme
Les constitucions del nou Estat Liberal van definir Espanya com a nació única, amb les corts dipositàries úniques de la sobirania nacional, amb un model d'organització estatal basat en la centralització política, ecònomica, administrativa, júridica i militar a Madrid.
El regnat d'Isabel II en l'Estat Liberal va haver d'enfrontar-se acerts sectors catalans que discrepaven d'una centralització tan radical i reclamaven més atribucions per als ajuntaments i les dipotacions. Els moviments populars (bullangues) es produïren entre el 1835 i el 1843 van ser una primera mostra d'oposició al centralisme.
Durant la Dècada Moderada(1844-1854) es va produïr un augment del centralisme, amb una política d'ordre públic que va comportar ladeclaració de l'Estat de Guerra a Catalunya en diverses ocasions.
El federalisme
Des del 1840, en un contat de lluites polítiques i socials, el federalisme es va iniciar de la mà del republicanisme, amb Abdó Terrades com a primer referent. Al 1868, amb l’aparició del Partit Republicà Democràtic Federal, les idees federals va experimentar una expansió politica important. La implantaciód’aquest partit va ser especialment a Catalunya (en els medis urbans, va rebre el suport de la petita burgesia i va tenir una difusió important entre el proletariat industrial).
Francesc Pi i Maragall defensava que l’Estat Federal Espanyol havia de ser el resultat de la unió voluntària dels diferents pobles o regions de la península.
L’any 1869, (Valentí Almirall, Josep Anselm Clavé) van signar elPacte Federal de Tortosa. Aquest volia que l’antiga Corona d’Aragó volia que es fomentes sobre el concepte de la sobirania popular.
La caracterització de com havia de ser un Estat federal es va concretar durant la proclamació de la Primera República (es va fer efectiva a la constitució del 1873). Més tard es fragmentaria.
Valentí Almirall i el Centre Català
Valentí Almirall ha estatconsiderat un dels principals impulsors del catalanisme polític.
Almirall es decidí a impulsar una acció política específicament catalana al marge dels partits d'àmbit estatal.
Va promoure el Primer Congrés Catalanista (1880).
Almirall des del Diari Català, explicà la necessitat que el catalnisme passés a ocupar-se dels “interessos materials”, la qual cosa significava fer política.
El partit...
La persistència de la indentitat catalana
Començament del segle XIX, refús al procés de centralització a Espanya per part de Catalunya.
El català es troba poc present en el àmbit administratiu. Tot i això el català continua fent-se servir per a l'ús oral en el carrer, juntament amb les tradicions catalanes.
La Renaixença literàrea i culturalRenaixença: moviment cultural i literari que aspirava a recuperar l'ús de la llengua catalana i els senyals d'identitat catalans.
Surgeix a la dedaca de 1830 tenint com a inici el poema de Carles Aribau. “Oda a la pàtria” (1833).
Un dels aspectes més importants de la renaixença va ser els Jocs Florals, una institució cultural que va fer conèixer el moviment de la Renaixença entre la gent i laque va estimular els poetes a escriure en la seva llengua.
La literatura de renaixença
En un principi hi van haver literaris d'idees més liberals que propugnaven l'ús del “català que ara es parla”, tots els aglutinats entorn Frederic Soler. Posteriorment en van anar apropant cada cop més al moviment de la Renaixença.
Els Jocs Florals van ser molt importants durant tota la Renaixença, esvan popularitzzar i van esdevinir una festa cívica i una plataforma de difusió del català.
Alguns dels escriptors més importants foren: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller.
2. - Els inicis del Catalanisme polític
A Catalunya la construcció de l'Estat Liberal va aixecar crítiques de diversos sectors de proposaren fórmules descentralitzadores que culminaren en plantejamentsfederalistes i autonomistes.
La crítica del centralisme
Les constitucions del nou Estat Liberal van definir Espanya com a nació única, amb les corts dipositàries úniques de la sobirania nacional, amb un model d'organització estatal basat en la centralització política, ecònomica, administrativa, júridica i militar a Madrid.
El regnat d'Isabel II en l'Estat Liberal va haver d'enfrontar-se acerts sectors catalans que discrepaven d'una centralització tan radical i reclamaven més atribucions per als ajuntaments i les dipotacions. Els moviments populars (bullangues) es produïren entre el 1835 i el 1843 van ser una primera mostra d'oposició al centralisme.
Durant la Dècada Moderada(1844-1854) es va produïr un augment del centralisme, amb una política d'ordre públic que va comportar ladeclaració de l'Estat de Guerra a Catalunya en diverses ocasions.
El federalisme
Des del 1840, en un contat de lluites polítiques i socials, el federalisme es va iniciar de la mà del republicanisme, amb Abdó Terrades com a primer referent. Al 1868, amb l’aparició del Partit Republicà Democràtic Federal, les idees federals va experimentar una expansió politica important. La implantaciód’aquest partit va ser especialment a Catalunya (en els medis urbans, va rebre el suport de la petita burgesia i va tenir una difusió important entre el proletariat industrial).
Francesc Pi i Maragall defensava que l’Estat Federal Espanyol havia de ser el resultat de la unió voluntària dels diferents pobles o regions de la península.
L’any 1869, (Valentí Almirall, Josep Anselm Clavé) van signar elPacte Federal de Tortosa. Aquest volia que l’antiga Corona d’Aragó volia que es fomentes sobre el concepte de la sobirania popular.
La caracterització de com havia de ser un Estat federal es va concretar durant la proclamació de la Primera República (es va fer efectiva a la constitució del 1873). Més tard es fragmentaria.
Valentí Almirall i el Centre Català
Valentí Almirall ha estatconsiderat un dels principals impulsors del catalanisme polític.
Almirall es decidí a impulsar una acció política específicament catalana al marge dels partits d'àmbit estatal.
Va promoure el Primer Congrés Catalanista (1880).
Almirall des del Diari Català, explicà la necessitat que el catalnisme passés a ocupar-se dels “interessos materials”, la qual cosa significava fer política.
El partit...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.